Artur Mas presentà ahir en societat el seu projecte per refundar el catalanisme, un text nacionalista clàssic que incorpora una novetat interessant: el catalanisme no té matisos, o és liberal o no és. M'ha sorprès aquest aspecte del text. A pesar que el mateix Mas ja diu:
“La proposta que faig, insisteixo un cop més, no pretén ser ni l’única possible ni necessàriament la millor. Si n’hi ha d’altres, les podrem contrastar.”
immediatament esboça un perfil ideològic de país. Per aclarir qualsevol dubte diré que és un perfil que no em desagrada. Ideològicament m'atrau la idea d'una Administració pública més àgil i que permeti, o almenys no dificulti la iniciativa privada. També crec que la Administració pública té un rol social a complir per intentar assegurar un mercat, i una societat on hi hagi igualtat d'oportunitats. Ara bé, no crec que el catalanisme, que en definitiva és la voluntat d'augmentar o assegurar l'autogovern de Catalunya hagi de ser un projecte tan marcadament ideològic en l'eix social. Perquè no pot existir un catalanisme socialista per exemple? Un model de Catalunya que contempli un Estat regulador i protector que anivelli les rendes a través dels impostos i que defineixi l'economia productiva en funció de l'equació treballadors-vs-empresaris. No hi veig inconvenients, bé hi veig inconvenients ideològics, però de cap manera m'atreviria a dir que aquesta Catalunya no seria igual de Catalunya que la liberal.
I aquí arribem al quid. Ja havia escrit que això de la nació es un terme tan vague i imprecís que no podem basar-hi l'acció política. De fet en Mas no defineix la nació catalana, sinó que descriu el que per ell hauria de ser la nació catalana en funció d'uns valors ideològics, en aquest cas liberals. Bé, la construcció de la Nació doncs vol dir que la majoria dels catalans han de combregar amb el model de societat liberal que té en Mas. No gaire diferent del model nacional dels grups de l'Esquerra Independentista que defineixen la nació catalana en funció de la lluita de classes i volen una nació de treballadors, una nació (marxista) socialista.
Els dos són models ideològics excloents. Si no ets (x) no comparteixes aquests valors polítics, llavors ja no pertanys a la nació.
Amb tot això, les paraules de Mas:
el que els vull explicar transcendeix, va més enllà, d’un partit polític, i no cal dir que transcendeix encara més la pròpia persona
es demostren fal.laces. El model de catalanisme que proposa el líder convergent, és un model de partit, i fins i tot d'una facció d'aquest partit (la liberal). Mas no està refundant el catalanisme, sinó que està actualitzant el catalanisme liberal. Bé, bon propòsit, però molt allunyat de l'enunciat de la “Casa gran del Catalanisme”.
Per acabar-ho d'adobar, Mas no proposa cap solució a la dicotomia Espanya-Catalunya, més enllà d'anar exercint el dret de decidir en temes que generin consens. És a dir, si el tenir un Estat propi no genera consens, doncs no ens hi pronunciem. Ja ens hi pronunciarem quan haguem construït la nació. Aquesta part és la de sempre, del pujolisme clàssic. El problema és: quan es pot dir que s'ha acabat de construir una nació?
No. Aquest discurs no és cap refundació ideològica, és el discurs clàssic del nacionalisme que representa CiU, amb elements nous que el caracteritzen ideològicament com a liberal, però sincerament m'ha decebut. Si ens tanquem en els nostres discursos ideològics, com pretenem convèncer a tots els ciutadans del nostre país?
4 comments:
Doncs ves per on, personalment m'hi he sentit prou identificat. M'ha fet pensar en el que predica Ibarretxe sense caure en la basquitis. Tens raó quan dius que és un projecte de partit, i en aquest sentit una clarificació ideològica s'agraeix. Almenys no hi ha declaracions irresponsables, com posar dates a un hipotètic referèndum d'autodeterminació.
Fins aviat!
Narcís,
precisament el fet que sigui un projecte de partit fa que la intenció de "refundar el catalanisme" sigui fal.laç. Estaras d'acord que ni CiU ni CDC tenen l'exclusiva del catalanisme. Hagués estat molt més honest posar un logo de CDC i titular l'acte "refundar Convergència", per no marejar la perdiu, bàsicament. Ara que per desgràcia tota aquesta ambiguitat em fa pensar que tot el projecte és una gran marejada de la perdiu que permetrà presentar a en Duran i Lleida a Madrid dient: que nosaltres hem dit què? Mai! Segons com jo ho veig, això si que és irresponsable amb el país, i no fer el que en definitiva ja han fet altres partits independentistes (SNP, Parti Quebecois) posar data, d'avançada, per no marejar a ningú.
Ens veiem molt aviat a veure si sopem i parlem un dia. Una forta abraçada!
Quin post més bo, Jordi! Ja en som dos, de decebuts. Per començar ja em semblava sospitosa la voluntat de 'tunejar' una ideologia-voluntat política, però és que com fan actualment (malauradament) la majoria de polítics que el representen, en Mas s'ha servit d'un rimbombant titular que inclou aquesta magnètica paraula per intentar seguir promocionant-se. No es mulla el cul, no diu res que no sabéssim, abraça el dret a decidir (la majoria de la societat catalana -incloent-hi la part ppera- està d'acord, en reclamar el dret a decidir) sense aprofundir en el 'decidir què' i a sobre, i com bé has demostrat, de casa gran res de res, resulta que casa seva només és apte per a liberals.
En definitiva, una oportunitat perduda que personalment em fa augmentar la desconfiança en aquest personatge. Dit d'una altra manera, igual de lletja que és la blasfèmia, el 'catalanisme' no s'hauria de pronunciar en va.
Coincideixo en la crítica. És pretenciós intentar refundar el catalanisme quan aquest és transversal ideològicament i partidista parlant. És falaç, a més, quan aprofites un acte "no partidista" per anunciar que pretens tornar a ser candidat a la Presidència de la Generalitat... Sincerament, crec que és un simple acte de partit, d'un partit (CDC) desorientat al trobar-se fora del medi en el que ha viscut la major part de la seva vida (el poder) i sobrepassat pel fet que la "catalanitat" no se la puguin quedar per ells i prou com havien fet veure durant els 23 anys de governs Pujol... I és una llàstima, perquè a CDC hi ha molta gent il·lusionada amb aquesta Casa Gran del Catalanisme... Però a mi no em sembla gaire gran... De fet, és com si en Mas hagués sortit d'una casa, hagués creuat el carrer, n'hagués construit (o fet construir) una de nova i digués: AQUESTA és LA Casa... no sé... calen més accions no partidistes i menys discursos per aconseguir refundar allò que defineix la pràctica totalitat dels partits i de la societat catalana (altra cosa és la seva plasmació ideològica: nacionalisme, independentisme, federalisme...) no?
Post a Comment