tag:blogger.com,1999:blog-13043618.post1782297666804777137..comments2023-05-04T11:04:30.281+00:00Comments on wandering around: Les regles, per a tots.Jordi Eduardhttp://www.blogger.com/profile/11160487101390732219noreply@blogger.comBlogger6125tag:blogger.com,1999:blog-13043618.post-2230132553646203582008-10-02T21:36:00.000+00:002008-10-02T21:36:00.000+00:00ELS CATALANS,COM SEMPRE LI DONAREM MIL VOLTES. ELS...ELS CATALANS,COM SEMPRE LI DONAREM MIL VOLTES. ELS ALTRES POBLES S' ANIRAN AUTO-DETERMINAN,I NOSALTRES,MOLT GRECS,VINGA XARRAR.... "CAL ANAR PLEGATS...." "CAL FER UN PROJECTE UNITARI..." I COM SEMPRE FAREM LA FI DEL CAGA-LASTICS. JUGANT AMB BCN......Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13043618.post-33419988844475130442008-09-02T13:00:00.000+00:002008-09-02T13:00:00.000+00:00he trobat el teu bloc gairebé per casualitat i he ...he trobat el teu bloc gairebé per casualitat i he de dir que m'afegeixo al comentari de'n roc, el teu bloc és molt interessant. De fet doble descoberta, perquè així també descobreixo el teu, roc, llàstima que el tanquis. REspecte el tema en sí de l'entrada, la idealització dels processos de secessió es produeix en bona part a posteriori, quan es narren/reinterpreten. I una mica passa el mateix amb les teories de la secessió (el concepte de secessió justa és un exemple de la dificultat d'establir criteris clars), que sovint es veu molt el pes del context històric o el cas que tenen al rerafons, quan al final el que acaba pesant és en bona part la realpolitik.ISBhttps://www.blogger.com/profile/13661174803388736989noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13043618.post-16580549684760847992008-08-30T04:12:00.001+00:002008-08-30T04:12:00.001+00:00afegeixo que trobo el teu blog molt interessant i ...afegeixo que trobo el teu blog molt interessant i no entenc perque no hi ha mes comentarisAnonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13043618.post-8559307425110710592008-08-30T04:12:00.000+00:002008-08-30T04:12:00.000+00:00El tema es per a donar-hi moltes voltes, pero no s...El tema es per a donar-hi moltes voltes, pero no se fins a quin punt la integracio supra regional es una possibilitat real. Crec que a Catalunya hi va haver una esperanc,a (whisful thinking en dirien per aqui) envers una Europa dels pobles, pero dubto que quedi cap optimista al respecte (tu?).<BR/><BR/>una reflexio mes general es que els estats federals neixen, no es fan... hi ha algun contra-exemple? ara mateix no en trobo cap.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13043618.post-39638141996370494022008-08-28T16:17:00.000+00:002008-08-28T16:17:00.000+00:00Efectivament. Aquest és el gran problema, el qui d...Efectivament. Aquest és el gran problema, el qui defineix i executa. Els processos d'integració regional ens indiquen però que existeixen camins que escapen a l'habitual lògica de "lluita per la supervivència" estatal. Aquest factor, el del sorgiment de diversos nivells de legitimitat a part de l'estatal, és el què s'ha de posar en valor en casos com els que ens ocupen. És a dir, avui en dia ( com crec que també es demostra en els casos de Kosovo i Montenegro), les dissolucions estatals ja no es produeixen només per a la simple fragmentació i reconeixement identitari, sinó, també, per facilitar la integració regional en unitats més "comprensibles". La paradoxa és que Montenegro s'independitza per poder-se integrar més ràpidament a la Unió Europea ( i cedir sobirania), i Ossètia per integrar-se en una àrea d'influència russa que perceben més beneficiosa per la seva continuïtat. Això, sens dubte interessa no als estats però si a les entitats supraestatals ( que estan formades per aquests estats). Estem davant de casos de Catch 22? Pot ser, sens dubte és estimulant, però qui ha dit que les relacions internacionals responguin a processos coherents de presa de decisions? <BR/><BR/>Una abraçada!Jordi Eduardhttps://www.blogger.com/profile/11160487101390732219noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13043618.post-32454349684711685122008-08-28T12:55:00.000+00:002008-08-28T12:55:00.000+00:00El problema es qui posara aquestes regles. Els org...El problema es qui posara aquestes regles. Els organismes supranacionals els formen estats: no veig quin estat pot tenir interes en permetre la seva propia dissolucio.<BR/><BR/>Les regles esdevindran la autodeterminacio sigui inevitable sense regles, i els estats prefereixin una solucio ordenada. Es el que en diuen un catch-22 aqui.Anonymousnoreply@blogger.com