Maneres de fer.



Eufòria 5, esperança 0 com ens recorda Mazoni, i tampoc és que vullgui entrar en gaire detall en el guarisme exacte, però aquest dilluns és una mica això. La consulta per la independència d'ahir a Arenys, més enllà del resultat i la participació que són impressionants diguin el què diguin, el civisme i l'ambient de festa que s'hi va viure sens dubte marca. I no només, és clar. Les mostres d'afecte i de suport que he estat rebent aquests dies i la il·lusió de tots amb qui he pogut parlar d'avançar mereixen potser també una part important d'aquesta eufòria. I per sort la desesperança no arriba a quotes cero, ni molt menys, però ja saps que això d'esperar i desesperar moltes vegades van de la mà.

I això té a veure en que podem pensar masses vegades que vendre fum és el negoci dels "polítics" ( que posat entre cometes deu voler dir els que cobren, però també els qui parlen des de llocs de representació sense cobrar), i que ja seria hora que algú fes una cosa efectiva i no parlessim tant i fessim més. Però al final, com que el negoci va fonamentalment de parlar, de parlar sense parar i posar d'acord paraules que a primer cop d'ull estan en franca desharmonia, doncs la gent que s'ho mira pot caure molt fàcilment en el desencís i en el distanciament.

Per posar fil a l'agulla, el que hem pensat la gent que ens movem al voltant de l'Esquerra de La Garriga i de la candidatura és acabar amb alguns hàbits de separació entre "polítics" i "administrats", i fer-ho per exemple, organitzant reunions informatives prèvies i obertes per visualitzar el debat més enllà de la cordialitat o l'incordi de les reunions tancades en despatxos de l'Ajuntament o de la discussió de una o altra moció, prec o iniciativa de la junta local de govern al ple.

Aquest dimarts, per exemple, en farem una d'aquestes trobades de nou format. Per fer-nos durar l'eufòria, que ja saps que dura poc a casa del pobre, serà, com no, per discutir de la possibilitat de la celebració d'una consulta sobre la independència a La Garriga amb els actors polítics, i tota aquella gent que hi estigui interessada. N'anirem parlant del tema, perquè té implicacions de model democràtic i polític molt més profundes que la simple notícia en primera plana.

Demà dimarts dia 15 a les 20h als locals de la fundació Maurí. Ja saps, que hi seràs molt benvingut.


Un dia de lluita.

Aquí, i allà. Molt bona diada!

Aquí, a baix i a l'esquerra.



Ara que estem sols, i que és tard i la gent escolta, deixa'm obrir-te una mica el què Segarra en deia la campaneta del meu cor ( tan cursi que era pobre home).


Tot són preguntes després d'aquest cap de setmana. Quantes vegades s'haurà dit allò de que l'important és la gent, i que servim a l'interès general, i que escolliu-me i seré la vostra veu, la veu dels sense veu i etc etc ? I el pitjor, quantes vegades ho han dit persones que després han fet barbaritats amb la confiança de la gent? Quan es van tòrcer? O ja des del principi deien el que no sentien? I el poble?

I com convèncer als meus veïns, a la gent amb qui he crescut i viscut, a la que enyorava quan vivia lluny, a la que saludo pel carrer, la que em regala els somriures, la que va a la seva? Com explicar-me per a que m'entenguin, com fer entendre que tots tenim responsabilitats i que el votar no és de cap manera delegar-les? Que el poble som tots, i el poder som la gent?

I què pensava l'avi, al 32, quan va entrar a l'ajuntament, a Montesa, un idealista que creia en allò de "la terra per qui la treballa"? I quan estava a primera línia del front, a Teruel, a les runes del Banc d'Espanya fotent-li trets al feixisme? I quan va rebre al seu fill, el meu pare, vuit anys sense veure'l allà a Baiona, al peu del tren? I tot per la "política"?

Si, això és trampa. Escrit tot sembla més fàcil. I fa dos dies, quan les companyes i els companys m'escollien per liderar la llista d'Esquerra les properes eleccions pensava en fer-ho bé. Només en fer-ho bé.

Doncs això, des d'abaix i a l'esquerra a fer-ho bé. I gràcies a tots!