"Cataluña, ¡no te independices!" reloaded.



“Espanya sense Catalunya és poc, Catalunya sense Espanya és un no-res”. Així creu i considera Luis Solana la relació entre els dos països. en aquest apunt del seu blog. Una relació de dependència i vulnerabilitat mútua no massa engrescadora, la veritat, ni per uns ni per altres.

Si la recepta dels federalistes espanyols és aquesta, que Pi-i-Margall ens agafi confessats. Jo, perdoneu-me la ingenuïtat, creia que les experiències federals (o quasifederals) exitoses no depenen del grau de dependència mútua, sinó del valor afegit que aporta aquesta unió als seus membres. Si aquest valor és la descapitalització d'una de les parts, econòmica i política, i l'assumpció d'un estat d'inevitabilitat de les desigualtats – perquè hem de ser solidaris, perquè hem d'ajudar sense que ens ajudin, perquè hem d'esperar a la cua del tren no fos cas que ens escapéssim des de la cabina- ja podeu comprendre que els incentius per a la nostra part a assumir aquest grau de passió nacional ( sin ti no soy nada, sembla que ens digui el senyor Solana) no excitin a gaire gent, excepte els que ja d'antuvi se senten lligats a una adscripció nacional ben definida encara que ho disfressin del què sigui.

El notable i esforçat federalista José Antonio Donaire se'n congratulava ahir al Twitter, i no n'hi ha per menys. Que una veu des d'Espanya demani l'alto-el-foc del pim pam pum anticatalà és gairebé extraordinari en aquests dies d'alegries no-nacionalistes. Però no per això és menys trist que la visió de les contraveus federalistes sigui aquest paternalisme descarnat: no te'n pots anar, perquè sense mi jo hi perdo, però tu hi perds molt més. Us sona oi? Matrimonis pre-divorci, sens dubte.

En parla també el Directe en un punt de mira centrat en la rocambolesca atribució al mateix article de Luis Solana de veleïtats independentistes a l'ínclit espanyolista ( i que consti com a adjectiu no valoratiu) Lara i Bosch. Déu n'hi do, però ja veieu que la floritura surt sola quan ens posem en plan   Salmeronistes del segle XXI.