I es queda tan panxo...



Si, el clip d'avui a Vilaweb TV m'ha ensenyat la veritat. El senyor Vidal-Quadras, -sorpresa!- afirma taxativament que ell voldria que el català fos més present a les institucions europees, però -ai làs- no n'hi ha cap necessitat. Com tampoc hi hauria cap necessitat de deixar de dependre energèticament de tercers països com vostè proposa, per altra banda. Proteccionisme energètic senyor Vidal-Quadras? Total, per a què? Si això no importa a la gent! Que no ha llegit la última enquesta de la Secretaria General de Joventut on s'afirma que el què realment preocupa als joves (els seus votants del futur, senyor Vidal Quadras) són els problemes d'habitatge, de feina i els derivats de la immigració? Els problemes de defensa de la llengua i de sobiranies, senyor Vidal-Quadras no arriben fins al quart lloc ( un "llunyà" quart lloc com bé remarca el Periódico) amb un 13,2 % d'incidència en la població juvenil. No sé trobar on hi ha la preocupació per els fluxos energètics que ajuden a esclafar els molts mals aliments que alimenten aquests criatures, però tot i així aquesta és la seva principal preocupació en la seva feina parlamentaria segons tinc entès.

Com? Què? Ai, perdoni senyor Vidal Quadras, ara ho veig. Si té raó, en realitat si que s'ha preocupat de la llengua, almenys en una ocasió: en aquesta pregunta parlamentaria en referència a les activitats de comunicació de la Comissió Europea i apropament a la ciutadania. Ves per on, la pregunta que va fer conjuntament amb la seva col·lega Pilar del Castillo si que es preocupa de la llengua -castellana, of course-.

El pasado 17 de noviembre, en la sección «A través de Europa» de la página web de la Comisión Europea en su versión en español, aparecía una noticia (http://ec.europa.eu/news/around/061117_6_es.htm) sobre la XIX-Cumbre Hispano francesa. La Cumbre se celebró el pasado 16 de noviembre en la ciudad española de Gerona. Dicha noticia sólo está disponible en catalán.

¿Considera la Comisión Europea que esa información sólo atañe a los ciudadanos españoles que hablan catalán?

¿Considera la Comisión Europea que esa información sólo debe estar disponible para los ciudadanos españoles que hablan catalán?

¿Considera la Comisión que la publicación de noticias sólo en esa lengua, que es cooficial en la región de Cataluña, es eficiente de cara a la estrategia de comunicación de la Comisión, o por el contrario piensa traducir al castellano (lengua oficial y común de todos los españoles) de manera sistemática todos los documentos y noticias que aparecen en la versión en español de su página web a fin de que todos los españoles comprendan sus contenidos?


Però tranquils, segons l'eurodiputat Raimón Obiols, quan a Espanya s'acabi el procés de "federalització" - no ho ha dit rient, ho podeu comprovar- tots aquests petits detalls d'incomprensió de la diversitat catalana seran resolts i viurem al paradís icaritzant de l'"Espanya plural". I després diuen que a Esquerra vivim en un núvol...

Intermezzo: el porno, doblat o subtitulat?



Servei ideològic en mode Pausa.

La pregunta absurda de la setmana: hi haurà porno a la nova TV3 subtitulada?




Reforma del Tractat de Reforma (2)



...i finalment Merkel no va ser Bailly, però ja tenim les bases per a que la propera conferència intergovernamental sota presidència portuguesa ens aprovi el Tractat de Reforma. Sens dubte, ni Constitució, ni tot el contrari. En definitiva, un petit avanç cap a la mateixa Europa de Maastricht i Niça. Un model del que ja hem vist la inoperativitat, però que és el millor que es pot tenir en aquest moment. La Unió es dota de prinicipis de subsidiaritat (entre d'altres) que només poden ser exercits per parlaments nacionals i representants estatals. Ja hi tornem a ser.

Un cop més haurem de demanar permís al nostre benvolgut govern espanyol de torn per defensar els nostres interessos a Europa (i qui diu permís diu discussions, negociacions, declaracions, estira-i-arronses amb la conseqüència final de més teories de la reforma de l'estat i tornem-hi que no ha estat res). Oi que seria fàcil si tinguessim la mateixa capacitat de relacionar-nos amb els nostres veïns, socis i aliats que Letònia, Dinamarca, Irlanda o els Països Baixos?

I per cert, els grans triomfadors al circ mediàtic brusel·lenc són els entranyables germans Kazcynsky, dels qui ja vaig parlar en aquest post. Mentre negociaven amb arguments tan "racionals" com la hipotètica població polonesa en cas que la Segona Guerra Mundial no hagués succeït (m'encanten les ucronies, fins i tot diria que són el meu gènere de ficció favorit, deu ser que en el fons si que sóc un nacionalista clàssic, però per què no pensar també en el meravellós període del Potop Szwedzki ?) a Polònia es prohibien els top less a la platja. Amén germans, aneu en pau i que ben aviat us votin per fer-vos alts representants a l'Aràbia Saudita.

Reforma del Tractat de Reforma (1).



20 de Juny de 1789. Jean Sylvain Bailly llegeix amb veu clara el text que ha escrit Gui-Jean-Baptiste Target. La declaració solemne, coneguda avui com el Jurament del Joc de Pilota, explicita que els diputats dels Estats Generals que s'hi adhereixin no es separaran i actuaran conjuntament fins a aconseguir una constitució per a França.


L’Assemblée nationale, considérant qu’appelée à fixer la constitution du royaume, opérer la régénération de l’ordre public et maintenir les vrais principes de la monarchie, rien ne peut empêcher qu’elle continue ses délibérations dans quelque lieu qu’elle soit forcée de s’établir, et qu’enfin, partout où ses membres sont réunis, là est l’Assemblée nationale ;

Arrête que tous les membres de cette assemblée prêteront, à l’instant, serment solennel de ne jamais se séparer, et de se rassembler partout où les circonstances l’exigeront, jusqu’à ce que la Constitution du royaume soit établie et affermie sur des fondements solides, et que ledit serment étant prêté, tous les membres et chacun d’eux en particulier confirmeront, par leur signature, cette résolution inébranlable.


Coincidències. Una constitució nonada, i la ferma voluntat de no dissolució fins que no es resolgui l'impasse. Avui sembla que els caps d'estat i de govern mirin més al Jeu de Paume que no al consell europeu que se celebrarà d'aquí a unes hores a Brusel.les. Però la pregunta clau és: canviarà alguna cosa aquest nou Tractat de Reforma?

Enfonsar una reputació, lliçó 1.



La meva simpatia per en George Bush és àmpliament coneguda. Un personatge que passarà a la història per les seves criticades polítiques neoconservadores, però que segurament voldria passar a la història per el seu idealisme liberal-internacionalista. Un personatge a qui es posa d'exemple universal de com no gestionar una política d'acció exterior . Un personatge que ha aconseguit que l'esquerra internacional tingui un argument irracional amb el qual respondre als reptes de la immigració, la seguretat i els altres grans temes de l'agenda política conservadora: islamisme? La culpa d'en Bush. Terrorisme? La culpa d'en Bush. Reforma de l'estat del benestar? La culpa d'en Bush. I qui diu Bush diu "els americans".

Tanta propaganda anti-Bush però, se m'ha fet absolutament indigesta. I ha arribat al punt de tenir l'extranya sensació de sentir-me solidari amb els albanesos que aclamaven al president nordamericà aquesta setmana passada durant la seva visita de suport al país i a la independència de Kosovë. I perquè ? Tan simple com afartar-me de llegir el què sembla la notícia més important que ha passat a Albània des de la crisi del sistema piramidal: la pèrdua-robatori del rellotge del president dels Estats Units. Mare de Déu. Només faltava remarcar la feliç coincidència que la presentadora del Telenotícies albanès porta el bonic nom de Monika Stafa, un nom ben típicament albanès.



És aquí on ens hem d'agafar els progressistes o l'esquerra del segle XXI? Al canell d'en Bush i fixar-nos si efectivament els qui l'aclamaven eren una trepa de lladres traficants de rellotges presidencials i puguem riure a cor batent durant dies i dies llegint el Guardian i El País? Hem d'expandir el mite d'un país, Albània, i d'una gent, els albanesos, que només serveixen per robar rellotges? Hem d'enfonsar la reputació dels albanesos per poder riure més a gust de la proverbial estupidesa d'en George W. ? No m'extranya que arrassi en Sarkozy, que guanyi la dreta a Alemanya, a Bèlgica, a Suècia si davant tenen uns personatges que com a alternativa en matèria de política internacional tenen presentar una foto d'en Bush amb cua i cornamenta de gran-boc-capitalista-imperialista.

Davant de casos aguts com els que llegeixo al The Guardian recomano la lectura del manifest d'Euston, clarivident i absolutament necessari en temps de desconcert progressista que vaig descobrir gràcies al meu bon amic Narcís Sastre.

I qui no, sempre podrà seguir rient les gràcies homòfobes dels defensors de la ortodòxia progre per enfontre'ns dels "americans". Que bé que siguem els bons, oi?

Les meves primeres eleccions flamenques




Després de setmanes de feina, de campanya i d'idees, quan arriba la nit electoral i comencen a sortir els resultats, la tendència universal és a veure-ho com un partit de futbol, nervis, expectatives i finalment grans alegries o decepcions. Aquest cap de setmana ho he tornat a viure a Flandes. Després de veure el desastrós resultat del Barça, ahir a la tarda vam rebre un altre cop. La nostra formació germana, Spirit perd tots els seus diputats a la Cambra de representants Belga, i conservarà possiblement només dos senadors. Un resultat que ningú s'esperava i que representa un cop terrible a l'esquerra i el progressisme a Flandes. De fet, l'esquerra al conjunt de Bèlgica ha sortit greument tocada d'aquestes eleccions, però especialment el SP.a, el partit socialista flamenc. La incapacitat dels socialistes flamencs de presentar-se com una força "realment" flamenca, ha fet que els seus votants fugissin cap als Verds, molts soprenentment cap als llibertaris conservadors de la nova Llista Dedecker , i sobretot cap a l'aliança de nacionalistes i cristianodemocrates de la CDenV-NVA ( un calc de CiU, però on la veu cantant la porten els cristianodemòcrates). Són les coses que passen quan no es parla de la qüestió nacional en una societat que s'esta comunitaritzant cada dia més.

La paradoxal conclusió de les eleccions és que sembla que la independència de Flandes no està més a prop, però sens dubte el trencament de Bèlgica s'accentua.

Lideratges.

Si, estic d'acord en què cal un nou lideratge per al projecte d'Esquerra, que no és més que el projecte d'aconseguir més benestar mitjançant la consecució d'un estat propi. Cal un nou lideratge que deixi clar que el nostre objectiu és la regeneració política, entesa com l'acostament, anàlisi i resolució de les verdaderes necessitats de la ciutadania i no el simple atac-i-defensa dialèctic d'altres opcions polítiques. Cal un nou lideratge per renovar la imatge de partit proper, amb un missatge clar i entenedor.

En definitiva, cal un lideratge nou per seguir ampliant la base social que farà possible que puguem viure en un estat sobirà, interdependent amb la resta d'estats del nostre continent i del món.

No crec que calguin ni salvapàtries, ni cridaires, ni besadors de senyeres, ni defensors de l'Àlamo nacional, ni oportunistes. Cal un lideratge seriós, que sumi i sobretot, sense hipoteques prèvies.

I sens dubte, ens cal repensar els pactes que mantenim amb altres forces polítiques amb franquesa, amb valentia i amb seny, sabent que si es fa gestió però aquesta gestió no se sap vendre o no es pot vendre, no serveix per a res.