L'extranger sóc jo.

Acabant amb la Setmana del Québec a Can Perales m'aturo davant d'aquesta imatge:




Aquest és l'Stephane Dion, el nou líder del Partit Liberal del Canada. Un home prou interessant. En Miquel Iceta avui publica el discurs escrit amb motiu de la publicació en castellà del seu llibre: "La Política de la claridad". Ha guanyat al favorit Michael Ignatieff per un marge reduït pero suficient. En tot cas, els sobiranistes quebequesos ja s'estan fregant les mans, perquè Dion és la veritable bèstia negra dels Pquistes i és molt probable que aquesta controvertida figura ajudi -encara més- al creixement electoral del Parti Quebecois a les properes eleccions Quebequeses previstes al 2008. Esperem-ho.

Aquest doctor en Polítiques i especialista en Administració Pública va ser un dels principals ideòlegs i impulsors de la "Clarity Act" de l'any 2000, que estableix les condicions per a la celebració d'un nou referèndum de secessió. La seva postura és, molt resumidament, que no es pot assumir l'amenaça de la secessió com a forma de fer política i aconseguir "privilegis provincials" ( el Québec té la condició de província dins la federació canadenca). Igualment , tot i ser un federalista convençut - durant la seva joventut va ser, però, independentista- creu que l'opció independentista és legítima i el què és més important, ha de poder manifestar-se a través d'una consulta popular, pero no està justificada. Considera que no es donen les condicions d'extrema vulneració dels drets humans que justificarien l'autodeterminació colonial, i que no està justificat crear "extrangers" entre els que fa dos dies que eren els teus conciutadans.

Ara bé, em pregunto jo, Monsieur Dion, i si de fet l'extranger fos jo i els meus veïns? I si de fet no m'importés crear forasters sinó cohesionar als que ja són aquí? I si cregués que tenir dues identitats no és necessariament incompatible però tampoc que aquestes dues identitats siguin necessariament compatibles ? -ja m'he liat!-.

El més curiós del cas és que Stephane Dion no es cansa de comparar les situacions espanyola i candenca en general, i catalana i quebequesa en particular. Trobo molt interessants les seves reflexions, però crec que les lleialtats ciutadanes no es donen només en àmbits estatals, és a dir en els marcs del "jo ja sóc estat i tu no sé perquè ho demanes" que sembla que tant agrada als socialistes catalans i espanyols. Deixem a monsieur Dion capficat en com redreçar el Partit Liberal del Canadà i no l'agafem de model pel govern català.