El zoo de Flandes

Aquesta setmana passejo per Brusel·les abans de començar a treballar de debò ( encara que per exemple, el dimecres ja vaig fer el dolent reunint-me amb els representants kurds del DTP). Molt a prop del(s) edifici(s) del Parlament Europeu hi ha l'antic zoo de Brusel·les, el què avui és el Parc Léopold. Just al centre del Parc, hi ha un castell d'aquells de conte de fades, amb punxes i neogoticisme per tot arreu, una mica com la gàbia d'en floquet al zoo, el centre de les mirades. És això.




Els zoos ja es fan per això, per què miris els animals i per a que els animals et mirin amb aquella indiferència que tant em fa patir. Doncs en aquesta gàbia neomedieval en particular s'hi ha instal·lat la delegació de la regió Bavaresa davant la Unió Europea. Sens dubte una gàbia d'or per a uns ocellets que canten molt fort, més del que alguns semblen estar disposats a acceptar. Vista la gàbia, que han adquirit els bavaresos, cada cop estic més convençut de l'excel·lent proposta de la secretaria de relacions exteriors de poder utilitzar els casals catalans, mansions senyorials amb igual o més solera que el castell del Parc Leopold com a seus de les delgacions catalanes. A més aportaran vida a les associacions que hi resideixien habitualment i en seran una font de finançament molt necessaria.

Ara, que no ens passi el què va passar a l'altre gran zoo de per aquí, el d'Anvers. Després de la segona guerra mundial, els “resistents” belgues van decidir venjar-se dels col·laboracionistes en general i dels nacionalistes en particular. Van aprofitar les gàbies buides del zoo i van tancar-hi tots els nacionalistes flamencs que van poder, exhibint-los al públic durant dies i dies, com si fossin animals. La identificació nazisme=nacionalisme flamenc va fer fortuna a partir de llavors i va ajudar a criminalitzar el moviment fins a la dècada dels 70, i tot i que hi ha tentacions encara d'enllaçar tot el nacionalisme independentista o no amb el nazisme, el zoo ara ha canviat substancialment: els que estan a les gàbies llençant mirades d'indiferència als que mirem encuriosits el què hi ha a dins ja no són nacionalistes flamencs, sinó “belguistes” mirant de salvar a la desesperada un país que, inevitablement camina cap a la separació pacífica i de mutu acord.

6 comentaris:

Narcís Sastre i Fulcarà ha dit...

Per cert,i parlant de "fauna", ja tens entrades pel concert d'en Julio Iglesias, els Lordi, en Demis Roussos i companyia del 24 de març? Una cita imprescindible...pels amants del massoquisme. Unitat en la diversitat, diuen, no? Doncs al final que interpretin una cançó plegats rotllo "We are the world" i riurem una estona. Pobre UE, quin "regal" d'aniversari!

Jordi Eduard ha dit...

jejeje ho haure de demanar, veure Lordi i Julio Iglesias es una cosa que no em puc perdre.

Salut i abraçades!

Edgar Royo Mariné ha dit...

Ai quina por aquesta belgues... Compte que no t'hi exhibeixin a tu eh!

Jordi Eduard ha dit...

jejejeje Espero que no encara que hi ha hagut ofertes! Molts records als noruecs!

Marc Codina ha dit...

Ei Jordi,
Aquest matí buscant per Internet m'he trobat aquest blog. A partir d'ara tens un seguidor incondicional. Que tremolin els belgues!

Per cert, sóc el Marc Codina

Jordi Eduard ha dit...

Em sembla que ja tremolen... de fred! jejejejeje ens veiem Marc!