Alguna cosa es mou a l'imperi del centre



Es gairebé un axioma matemàtic: cada cop que s'aproximen eleccions, el centre, aquell espai polític en què no es va fixar Karl Marx, és converteix en un punt del continu polític que augmenta de volum exponencialment. Al Parlament Europeu, la maregassa a l'habitualment tranquil mar del centre es perfectament observable a ull nu. La passada setmana, 3 diputats europeus van decidir abandonar els partits pels quals han estat escollits i han seguit la línia del que la nova filosofia maragalliana definiria com l'espai del "Partit Demòcrata Europeu", el centre que no és conservador, en definitiva.

El primer cas, i potser el més xocant, és el del fins ara eurodiputat dels Verds Jean Luc Bennahmias que ha decidit seguir el camí del Moviment Demòcrata d'en François Bayrou. El sorgiment d'aquest nou partit ha estat seguit atentament per els ecologistes francesos, que desconfien, en general, de les propostes "velles i gastades" dels socialistes i veuen amb bons ulls una renovació del centre esquerra. De moment la històrica ecologista Corinne Lepage i el ja mencionat antic secretari nacional dels Verds, Bennahmias donen suport al nou moviment demòcrata. Curiosament és a Europa on en Bayrou ha trobat la majoria del seu suport: dels 11 eurodiputats de la UDF, 8 s'han declarat partidaris del nou Moviment Demòcrata, a més de l'eurodiputat verd mencionat.

I si mirem una mica més al nord, dos eurodiputats danesos, Anders Samuelsen i Gitte Seeberg, juntament amb el popular Nasser Khader (un polític social liberal danès d'origen sirià, molt i molt crític amb la contemporització amb l'islam més dogmàtic) també han estat notícia aquesta setmana quan han creat la Ny Alliance (Nova Aliança). Aquest nou partit danès, sorgit de les rengles de l'antic partit social liberal Radikale Venstre i d'alguns dissidents del partit conservador Konservative Folkepartei ha tingut una acollida espectacular: del no res, han aconseguit que les enquestes els hi donguin un 16 % de la intenció de vot, convertint-los en el tercer partit del Folketing danès si se celebressin avui les eleccions ( i que a causa de la migrada majoria de la coalició que governa el país escandinau, podria ser que fossin aviat). De nou, ens trobem davant un partit que es defineix com a centre pragmàtic, exactament en la línia d'en Bayrou i possiblement de la d'en Maragall.

Es mouen coses al centre, i em sembla que encara ens en falten algunes per veure.

2 comentaris:

Narcís Sastre i Fulcarà ha dit...

Interessant el debat obert a Europa sobre la formació de dos grans únics blocs polítics, a imatge i semblança del que passa als EE.UU. Pel que fa al Partit Demòcrata, em sembla una bona idea pel que fa a la convergència dels interessos socialdemòcrates i liberals, avui en dia amb més semblances que diferències.

Tan sols hi afegiria un punt d'escepticisme: com farà compatibles aquest nou PD els diferents interessos nacionals dels seus membres? en altres paraules: està Europa preparada per tenir partits paneuropeus?

Vagi bé pel bàltic!

Jordi Eduard ha dit...

Bona pregunta. Europa encara és una entelequia creada pels estats i per tant les partits europeus encara són presoners dels partits "membres". Això però pot canviar bastant aviat. El mateix fet que el Partit demòcrata sigui un invent "europeu" i que s'estiguin creant seccions "locals" demostra que alguna cosa està canviant.

Ens veiem aviat!