Un amic del poble



Sembla mentida però he acabat trobant un paral·lelisme entre la victòria del SNP a Escòcia i la de Nicolas Sarkozy a França. Els dos èxits electorals han estat revolucionaris en el sentit més literal del terme; canvien, sembla que irremeiablement el paisatge polític dels dos països.

Anem a pams. Tant l' SNP com en Sarkozy han plantejat aquestes eleccions com opcions contra l'establishment. Han baixat a nivell de carrer, parlant al ciutadà de peu, mantenint una posició crítica amb l'status quo, però oferint alternatives que semblen perfectament viables. Sorpresiu, realment. Que en Sarkozy es presenti un candidat contra l'establishment es realment una jugada mestra, tenint en compte que no hi ha major representant de l'establishment que el líder de la UMP. De fet, si matitzem però, el què ha fet en Sarko és presentar-se com el candidat anti establishment intelectual, és a dir, presentant-se amb idees directament importades del new Labour i fins i tot del neoconservadurisme estadounidenc i contraposant-les al pensament del 68, que ha definit com a caduc i causant directe dels mals de França actuals. Aquesta victòria doncs, representa també un cop ideològic directe als gairebé últims representants de la socialdemocràcia clàssica. Les crides a la refundació del PS i l'efecte Maragall al socialisme nostrat són mostres ben evidents que s'està produint un moviment sísmic molt important al socialisme europeu, que va començar al Regne Unit - que és on habitualment comencen els terratrèmols polítics europeus- i que s'està estenent arreu.

I l'altre gran terratrèmol, la constatació que un partit tan absolutament antiestablishment com l'SNP aconsegueix atraure la majoria dels vots escocesos amb un discurs entenedor, pragmàtic, realitzable, i absolutament revolucionari a l'hora, em convida a pensar que definitivament, els grans mantres polítics que hem estat escoltant durant molts anys a les columnes d'opinió dels diaris antiindependentistes són la prova definitiva que la por que ens tenen, la por que tenen a un canvi radical, nacionalment i política és completament fundada.

Ara seria hora d'aprofundir en línies d'acció per avançar, fixant-nos molt bé en com està canviant, ideològicament, el món.

1 comentaris:

Edgar Royo Mariné ha dit...

Friso per veure què passarà ara a Escòcia! :D