La independència arriba en tren?


A Bèlgica, si ho recordeu, vam tenir eleccions el passat mes de juny, amb uns resultats que feien preveure unes negociacions per formar govern molt dures. El cas es que el complicat mecanisme que permet formar un govern ( que inclou el nomenament de dues figures, l'informador i el formador que són ben curioses des de la meva perspectiva) ha fet que encara no s'hagi arribat a ningun acord, i menys després de diverses errades del formador actual, el flamenc demòcrata-cristià Yves Leterme, que en principi és el que ha de tenir la responsabilitat de trobar una majoria parlamentaria suficient que doni suport al seu govern. Una d'aquestes errades, la més comentada sens dubte aquí i allà, va ser la sorprenent resposta a la pregunta: pot cantar la Brabançonne, l'himne nacional? el dia de la festa nacional belga, el 21 de Juliol. Sense venir a tomb, l'Yves va cantar la Marsellesa, i la resta ja és història com diria aquell.

Però del què s'està parlant més aquests dies no és de la Brabançonne, sinó, sorpresa, de la companyia nacional de ferrocarrils, la SNCB en francès o NMBS en neerlandès. A pesar de ser una companyia amb prou bona reputació, si la comparem amb la benvolguda RENFE almenys, s'ha convertit en el centre del debat sobre la reforma constitucional. S'està discutint en concret la possibilitat que les regions puguin intervenir en la gestió, conjunta, del servei de ferrocarril. A més de ser una qüestió tècnica per millorar la gestió, és també un gest simbòlic, perquè això significaria tocar un dels símbols "nacionals" belgues: la unitat ferroviària.

És ben curiós, tan lluny i tan a prop. A tot arreu, a Escòcia, al País de Gal.les, a Flandes, les quotes d'autogovern s'estan ampliant a base de dures negociacions competencials. Sembla que l'era de les proclamacions d'independència i les primaveres dels pobles han quedat ben lluny. Les independències, o interdependències del segle XXI arriben poc a poc, a ritme de tren.

2 comentaris:

Josep Terrel ha dit...

Company, pel que estic veient al meu entorn el que arriba en tren és l'abstencionisme polític. Altra cosa seria si ERC estigués a l'oposició i pogués captar el malestar. Ara més aviat és vista com a coresponsable del desgavell.

Jordi Eduard ha dit...

Esperem doncs, que l'abstencionisme no baixi a la propera parada i el puguem convèncer que segueixi amb nosaltres fins a l'estació de la independència.

En tot cas, benvingut! Salut.