El Problemes Reals de la Gent.



Deu ser els cel obstinadament gris i el fred que se'm clava als ossos, però cada dia estic més existencial, políticament parlant, és clar. I el viure en un Estat com el Belga no ajuda gens a positivitzar les coses. Avui es compleixen 171 dies de negociacions per formar el govern belga, sense resultat. Liberation ha aprofitat per treure un "número belga" que s'ha esgotat gairebé immediatament. Al quiosc del Parlament Europeu no en quedava cap còpia a les 10 del matí, i el mateix per tot Brusel.les.

La gràcia és que tant en aquest número especial (imatge a dalt), com en l'edició de la Libre Belgique, com a Le Soir, com en el Paris Match (imatge a baix) continuen repetint el mateix mantra: els polítics (flamencs, és clar, la culpa la té sempre l'altre) s'obstinen en la reforma de l'Estat i no es preocupen dels PROBLEMES REALS DE LA GENT. Un discurs que ressona cada dia a les orelles dels qui creiem que la reforma de l'Estat és LA manera de preocupar-se dels problemes de la gent, perquè si fem un estat més àgil, més proper, que entengui millor aquests problemes, serà molt més fàcil de solucionar-los i no posant pegats i qui dia passa any empeny.

Cal un nou marc. L'estat belga no funciona i s'ha de repensar el marc estatal. Senzill. Perquè doncs aquest ais i uis "no-nacionalistes" (aquí en diuen "no-regionalistes")? Perquè aquesta defensa a ultrança d'un Estat que no funciona? Perquè aquesta mania de catalogar TOTS els nacionalistes flamencs,i per extensió TOTS els partits flamencs, i el què és més preocupant, TOTA la societat flamenca, de filo-nazis, perquè volen una reforma en profunditat de l'estat, i eventualment la independència?

El nacionalisme d'Estat, és igual a tota Europa. Cal seguir treballant per fer entendre que ja no és un model vàlid.



4 comentaris:

Nuketa ha dit...

Clar...

La qüestió és que els que no entenem de política ens sentim desemparats davant de tots aquest problemes socials. Els polítics no es preocupen en solucionar els nostres problemes. NO se n'adonen que fent-nos felicos, el món anirà millor! En realitat, no és tan dificil!!

Per cert, m'agraden molt els colors del teu blog. Són molt cítrics ;)

Joana ha dit...

Açò no té res a veure amb la darrera entrada del teu blog, però, havia de deixar-te una "noteta". Avui ha sigut un dia de gossos i mai millor dit, després que fa dos mesos atemptaren contra la seu del BLOC, ara els ha tocat als companys i les companyes d'ERPV. Lamentablement, aquesta volta si que ha esclatat l'artefacte. Açò què és Jordi? La 2ªBatalla de València? No més impunitat als atacs feixistes al País Valencià.
Una abraçada de la teua amiga valenciana.

Jordi Eduard ha dit...

Nuria,

NO diràs que els polítics no et fan feliç... Moltes felicitats pel premi, i a veure si ens veiem molt aviat, recorda que m'has de dissenyar la nova pàgina!


Joana,

Gràcies pel suport. Crec que és hora d'actuar contra la impunitat feixista que tantes voltes heu sofert al Bloc, en això no hi han etiquetes partidàries que valguen. Des de Europa farem el que faça falta.

Un bes i una abraçada!

e-Xaps ha dit...

M'ha fet gràcia això de no-regionalistes (o no-nacionalistes). A què em recordarà? Suposo que havent nascut a Catalunya ho tenim més fàcil per a entendre que els flamencs no són insolidaris ni nazis ni volen la independència, ara per ara, però clar, fes-ho veure a un való de Liège. I els diaris francesos no ajuden, pel que veig.

Fa molt que no em passo per Brussel·les, tot i que m'encanta la ciutat.
Com penses que acabarà la cosa? arribaran a un consens? com ho viu la gent de per allà?

Salut!