Nou any, nous projectes.



Sóc dels que creu en el cap d'any. Aquell moment en què es bo parar, i agafar aire. Pausadament. Preparar l'any que ve, sense massa detall, evident, però si en grans línies. Hi crec, és un bon exercici mental.

A tots, bons projectes per l'any que arriba. La conversa continua el 2008.

Bones festes

Les festes a casa. El blog en pausa. La Vallesfera en marxa!



Vallesfera

El nou argument unionista.




Llegeixo les últimes setmanes i sobretot arran de la massiva manifestació del primer de Desembre una sèrie de consideracions sobre l'independentisme que trobo completament desafortunades, reduccionistes, impròpies de líders o opinadors polítics. L'argument que trobo mes fal·laç i alhora més perillós és el que diu:

-Un país independent no seria el paradís, tindria els mateixos problemes que ara tenim.

És amb aquesta frase que m'adono que s'ha de continuar amb la pedagogia. I és clar que no, l'edèn català? Perquè, a part de quatre il·luminats, ningú ha afirmat mai que un estat català independent fos el paradís a la terra, de cap manera. És evident que Esquerra utilitza en les seves campanyes el malestar d'aquests últims mesos, però en cap cas vinculem l'assoliment d'un estat català a aquests problemes concrets. En tot cas aquests problemes són la plasmació d'uns dèficits estructurals més profunds i que afloren en forma de crisis dels serveis. La principal d'aquestes mancances estructurals, i que la reconeix el mateix PSC és el sistema de finançament de l'autonomia que ens han concedit. L'actual sistema de finançament és una rèmora per l'avanç del país. No ens permet invertir tal i com caldria en els aspectes claus que molt analistes coincideixen a senyalar aquests dies: educació, infraestructures, i+d. El que és pitjor, el sistema de finançament, en l'actual sistema autonòmic no es pot millorar de cap altra manera que separant la recaptació catalana de la de la resta. I a això, em sembla que no hi ha molts federalistes espanyols ( lo qualo?) que hi estiguin disposats.

I alhora no podem aprofitar sinergies privades o de cooperació exterior perquè a pesar dels que ens expliquin, els gran grups empresarials tracten sempre amb els estats, i la Unió Europea no és ni més ni menys que un instrument al servei absolut ( i ho repetiré tantes vegades com calgui) dels estats membres. L'Europa de les regions, de la subsidiaritat, passa ni més ni menys que per la voluntat dels estats d'actuar o no. Només cal llegir, i fer-ho atentament, les paraules de Georges Frêche[enllaç a les declaracions] arrel de la última reunió de l'Euroregió Pirineus-Mediterrània[enllaç]:

si aquí no obtenim resultats concrets i papables, si només venim a fer la foto i el cafè, senyors, aquest no és el nostre lloc.

La conclusió es que sense ser estat no podem aprofitar condicions més avantatjoses per fer front als mateixos problemes que ens trobem avui. No estem parlant de solucions màgiques, sinó d'aprofitar millor el món on vivim, i això, senyores i senyors, no es fa essent una comunitat autònoma diluïda entre 16 comunitats més. Prou parlar del sexe dels àngels i de si federalisme o confederalisme, o de que-important-que-és-que-ens-trobem-tots-reunits-aquí. Primer, estat, després ja farem les aliances estratègiques amb qui sigui, des de la igualtat real, des de la independència de decisions, des de les prioritats de cada pais. Aquest és el veritable sobiranisme de la butxaca que Esquerra defensa.

Per això vull la independència.





Per això vull la independència.

Tintin al país dels Mil Turons



Un acudit que circula aquests dies per Brusel.les diu que la primera mesura del nou govern serà canviar l'expressió "Royaume de la Belgique" als passaports per la més adequada "Rions de la Belgique"( Riem-nos de Bèlgica). Els brusel.lesos són amants de l'humor surrealista. I potser és per això que situacions que en podríem dir surrealistes aquí són molt normals. Un exemple ben "ferranià": els dos mitjans de comunicació públics.

La RTBF ( Radio et Télévision Belges Francophones) i la VRT ( Vlaamse Radio en Televisieomroep) són les dues corporacions públiques de radio i televisió a Bèlgica. Com el seu nom indica, una es dirigeix a la comunitat francòfona del país, i l'altra a la comunitat neerlandòfona. Fins els anys 80 formaven una unitat dins la Radio Televisió Belga, fins que es va creure apropiat separar-les orgànicament i administrativament, però no físicament. De fet, les dues corporacions comparteixen el mateix edifici a Brusel.les, amb una peculiaritat: la corporació flamenca ocupa l'ala dreta i la francòfona, l'ala esquerra. Aquesta proximitat física, podria fer pensar que les dues tenen també una proximitat ideològica, però ... la veritat és que les crostes a cada passadís són absolutament oposades.

Yves Leterme, el polític més surrealista del país ( i potser per això el més votat) evidentment havia d'aprofitar l'ocasió per dir-ne alguna de les seves. I per no quedar-se curt, va acusar als del passadís de l'esquerra (RTBF, francòfona) de ser com Radio Mille Collines, la ràdio que va encoratjar el genocidi de Tutsis i Hutus moderats a Ruanda. Un home sens dubte delicat en les formes.

No ha d'extranyar doncs que els francòfons de Bèlgica hagin decidit que no volen aquest senyor de primer ministre. Les últimes notícies parlen d'un govern de concentració per impulsar les reformes necessàries entre tots, dirigit per el primer ministre sortint Guy Verhofstadt ( per cert, recent premi del llibre europeu pel seu assaig "Els Estats Units d'Europa"). Els partits de cada comunitat d'aquesta manera podrien vendre com un èxit polític el què aconseguissin, sense que hi hagués ningú per reclamar el què no s'aconsegueixi.

I mentrestant demà celebrarem un any de l'emissió del famós reportatge sobre la partició de Bèlgica, amb la prohibició per part del consell de la corporació de la RTBF d'emetre cap mena de recordatori, tot i que estava preparat un "Com es va fer". Estarem atents a les pantalles, per si de cas.



La bellesa de parlar frisi.




Enmig de les negociacions sobre l'status del Kosovo, ja comencem a sentir la frase favorita dels "internacionalistes", aquells que declaren que no els hi agraden les banderes i se senten ciutadans del món ( tot i saber positivament que només és pot ser ciutadà del món a través de la ciutadania d'un estat, i aquests estats vés per on, sí que tenen banderes, coses de la llei). La frase, segur que l'heu sentit, o fins i tot usat és:

"No, la situació no és la mateixa, són casos que no es poden comparar".

Ho hem sentit amb la independència dels països bàltics, amb la separació de Txèquia i Eslovàquia, amb les independències d'Eslovènia, Croàcia, Bòsnia, Macedònia i Montenegro, i més que ens ho sentirem dir. Tot per demostrar que a nosaltres això de la independència no ens convé, potser si a Estònia, potser si a Irlanda, potser si a Malta, però no a nosaltres.

Però el que més m'agrada de treballar a l'Aliança Lliure Europea aquí a Brusel·les, és que aquest mite del cas únic català cau pel seu propi pes. Tot són paralelismes i se'n poden trobar una mica per tot arreu a Europa. Exemple. En el marc del seminari de preparació de campanyes de l'ALE jove, ahir vam estar xerrant amb uns companys del FNP, el Partit Nacional Frisi, i amb la gent de l'Eurolang, una organització molt activa en la promoció de la diversitat lingüística. I em van sorprendre amb la campanya "Praat mar Frysk" (Parlem frisi), una iniciativa que pretén acabar amb l'extesa sensació que el frisi és una llengua de segona - tot i ser oficial a Frísia des de 1956- i evitar que els parlant canviin de llengua automàticament quan se'ls dirigeixen en neerlandès. La campanya ha aconseguit el suport de la Top Model Doutzen Kroes, parlant nativa de frisi i fervent defensora del seu ús i d'acabar amb la "vergonyització" dels mateixos frisioparlants.

Oficialitat, ús en decadència per la pressió d'una llengua més "globalment competitiva", campanyes per la promoció de l'ús, mitjans de comunicació compromesos amb la llengua, crítiques a aquests mitjans a qui s'acusa de "separadors" (veure cas Omrop Fryslân) ... Algú hi veu cap paralelisme ?