A Europa tal com som

El debat de les idees. A mi, deformació professional, m'interessa el paper que puguem fer a Europa, i m'importen les eleccions europees del proper juny de 2009. Què n'ha de dir la candidatura a la que dono suport?


A Europa, tal com som from Gent d'Esquerra on Vimeo.

Keep it real.




Parlo, és clar, i un dia més, de la nostra campanya. La campanya d'aquest partit on milito, Esquerra. I com sempre, sóc molt conscient que aquest post té un interès limitat, i més aviat m'estic escrivint a mi mateix. Feel free, que diuen.

Debatem. M'encanta. El debat ens és tan a dins als qui ens diem "compromesos". Per què el primer que cal fer, abans de començar cap diàleg és la crítica en profunditat de les pròpies posicions i el debat és una de les millors eines per a mostrar debilitats, per a reforçar arguments, per a imaginar sortides, per a clarificar posicionaments, per a interioritzar discurs.

És per això que estic disfrutant tant el contacte amb els companys, les tertúlies amb companyes, la lectura i la resposta. L'astorament davant girs inesperats en aquesta campanya, la cerca immediata de rèpliques, de positivitats, d'idees per poder aprofitar. Trobar tanta passió als blogs, de tots colors i tendències, trobar tant d'interès entre militants, simpatitzants, militants d'altres partits i simples espectadors.

Crec que s'han de polir coses. Però la llavor està sembrada. Jo què voleu que hi faci, mai he estat partidari del tot o res, però em veig més a prop del tot que del res. I quina il·lusió quan en el camí ens hi tornem a trobar tots, per què aquest camí cada dia és més ample.

Diàleg republicà.

Aquesta campanya per la Presidència i la Secretaria General hauria de ser això, un diàleg republicà entre les candidatures i amb les bases. De moment, em quedo amb la conversa republicana entre els Joans.

Oblit i perdó



Canvis. Molts i en molt poc temps. I quina és la primera víctima? La meva vida contemplativa virtual. Sentint-ho molt, he hagut d'abandonar momentàneament l'àmbit de la reflexió i la relació social 2.0, que ara reprenc. Des de la meva nova posició assessorant al grup Parlamentari d'Esquerra al Parlament de Catalunya, segurament la visió que tenia de la realitat política catalana des de l'Àsia primer, i des de Brussel·les després, canviarà. Ja ha canviat de fet, no dramàticament, però si refermant conviccions, i creant dilemes, com per exemple, com combinar la necessaria confidencialitat que la feina implica, amb la gestió de la informació en aquest àmbit 2.0?

Però el millor, sens dubte, retrobar La Garriga, retrobar Barcelona, retrobar la gent, el país. I també la Renfe, i la pluja quan no portes paraigua, i els guiris fent de guiris, i els dinars de dues hores. Tornar, canviar.