El nou argument unionista.




Llegeixo les últimes setmanes i sobretot arran de la massiva manifestació del primer de Desembre una sèrie de consideracions sobre l'independentisme que trobo completament desafortunades, reduccionistes, impròpies de líders o opinadors polítics. L'argument que trobo mes fal·laç i alhora més perillós és el que diu:

-Un país independent no seria el paradís, tindria els mateixos problemes que ara tenim.

És amb aquesta frase que m'adono que s'ha de continuar amb la pedagogia. I és clar que no, l'edèn català? Perquè, a part de quatre il·luminats, ningú ha afirmat mai que un estat català independent fos el paradís a la terra, de cap manera. És evident que Esquerra utilitza en les seves campanyes el malestar d'aquests últims mesos, però en cap cas vinculem l'assoliment d'un estat català a aquests problemes concrets. En tot cas aquests problemes són la plasmació d'uns dèficits estructurals més profunds i que afloren en forma de crisis dels serveis. La principal d'aquestes mancances estructurals, i que la reconeix el mateix PSC és el sistema de finançament de l'autonomia que ens han concedit. L'actual sistema de finançament és una rèmora per l'avanç del país. No ens permet invertir tal i com caldria en els aspectes claus que molt analistes coincideixen a senyalar aquests dies: educació, infraestructures, i+d. El que és pitjor, el sistema de finançament, en l'actual sistema autonòmic no es pot millorar de cap altra manera que separant la recaptació catalana de la de la resta. I a això, em sembla que no hi ha molts federalistes espanyols ( lo qualo?) que hi estiguin disposats.

I alhora no podem aprofitar sinergies privades o de cooperació exterior perquè a pesar dels que ens expliquin, els gran grups empresarials tracten sempre amb els estats, i la Unió Europea no és ni més ni menys que un instrument al servei absolut ( i ho repetiré tantes vegades com calgui) dels estats membres. L'Europa de les regions, de la subsidiaritat, passa ni més ni menys que per la voluntat dels estats d'actuar o no. Només cal llegir, i fer-ho atentament, les paraules de Georges Frêche[enllaç a les declaracions] arrel de la última reunió de l'Euroregió Pirineus-Mediterrània[enllaç]:

si aquí no obtenim resultats concrets i papables, si només venim a fer la foto i el cafè, senyors, aquest no és el nostre lloc.

La conclusió es que sense ser estat no podem aprofitar condicions més avantatjoses per fer front als mateixos problemes que ens trobem avui. No estem parlant de solucions màgiques, sinó d'aprofitar millor el món on vivim, i això, senyores i senyors, no es fa essent una comunitat autònoma diluïda entre 16 comunitats més. Prou parlar del sexe dels àngels i de si federalisme o confederalisme, o de que-important-que-és-que-ens-trobem-tots-reunits-aquí. Primer, estat, després ja farem les aliances estratègiques amb qui sigui, des de la igualtat real, des de la independència de decisions, des de les prioritats de cada pais. Aquest és el veritable sobiranisme de la butxaca que Esquerra defensa.

3 comentaris:

rA ha dit...

Entenc el que dius de la fal.lacia, i el financ,ament, i EU ens fa la vida dificil... cert. Pero la veritat es que ja no som una referencia de "com s'han de fer les coses" com erem abans i aixo ens ha fet molt de mal.

Abans, en comparacio amb la Espanya lamentable, la idea d'una Catalunya independent (com a minim fiscalment) atreia fins i tot a uns quants carques. Pero, ara? Que responem si ens diuen: perque voleu els diners, per fer un nou Forum?

Jordi Eduard ha dit...

Roc,

no entenc la teva comparació entre abans i ara. Què vols dir, que a pesar que comparteixes la necessitat estructural de la independència ja t'està bé que gestionin "els d'abans"? Per què que jo sapiga, "abans" no s'havia posat mai al centre de la discussió política la discussió sobre la independència, ni hi havien tants independentistes com "ara".

Per fer-ho senzill: la meva visió es que "abans" estavem exactament igual que "ara" simplement que ara estem recollint els fruits de 20 anys d'estructura autònoma insuficient, a més de tenir en compte el context econòmic de cada època ( "abans" els països de l'est d'Europa no s'havien integrat a la UE i per tant no competiem de la mateixa manera, ni els països de l'Àsia Oriental s'havien convertit en les potents màquinaries industrials que són ara, ni la mateixa Unió Europea era la mateixa, ni les ajudes dels fons estructurals s'havien perdut etc etc).

Per ser justos, s'ha de dir tot sobre l'"abans" i l'"ara".

Una abraçada.

rA ha dit...

Si haguessim de dir tot sobre l'abans i ara no acabariem mai...

La diferencia entre "abans" i "ara" que trobo mes relevant pel que parlaves es, essencialment, les frivolitats en que ens gastem els cales publics. O la poca claritat dels comptes de la generalitat (que es, per cert, culpa en gran mesura de CiU).