El candidat de la CDU Roland Koch, va decidir que per mantenir-se en el poder, a l'estat federat de Hesse havia de semblar dur. De fet, havia de mantenir una fama de dur. L'any 1999 havia aconseguit desplaçar de la presidència de l'estat a un pes pesant dels Socialdemòcrates alemanys, ni més ni menys que el que seria posteriorment Ministre de Finances del govern Schröder, Hans Eichel, a base d'una campanya dura en temes d'immigració, un pelet demagògica, però que li va comportar la victòria. I si havia funcionat una vegada, perquè no hauria de funcionar una segona? I si la primera havia estat un resultat històric, què impedia aconseguir una victòria esclatant aquesta vegada, amb el discurs populista a tot drap?
Doncs sense empatx:
S'ha d'enviar als joves criminals a Sibèria o al Sàhara, l'estat federat de Hesse no pot mantenir més temps aquests pàries, aquests paràsits no assimilats culturalment.
Resultat de tot plegat: l'esquerra ha viscut una mobilització històrica que els ha permès remuntar, encara que fragmentada entre els socialdemòcrates, els verds i l'esquerra (unida). Una campanya de crispació, de tensió, porta inevitablement a un resultat de polarització, i d'allunyament del centre polític.
És per això que m'estranyo de veure el candidat del "centre moderat", de CiU, amb aquest cartell:
A Catalunya no hi cap tothom. Genial. Alguna idea per a Hesse?
Doncs sense empatx:
S'ha d'enviar als joves criminals a Sibèria o al Sàhara, l'estat federat de Hesse no pot mantenir més temps aquests pàries, aquests paràsits no assimilats culturalment.
Resultat de tot plegat: l'esquerra ha viscut una mobilització històrica que els ha permès remuntar, encara que fragmentada entre els socialdemòcrates, els verds i l'esquerra (unida). Una campanya de crispació, de tensió, porta inevitablement a un resultat de polarització, i d'allunyament del centre polític.
És per això que m'estranyo de veure el candidat del "centre moderat", de CiU, amb aquest cartell:
A Catalunya no hi cap tothom. Genial. Alguna idea per a Hesse?
12 comentaris:
Jo no veig cap problema amb aquesta frase. De fet la trobo una gran frase, ja que parla de les arrels de la immigració i del problema que suposa l'arribada d'immigració massiva a Catalunya, tal com ha anat passant als darrers anys (som la CC.AA que acull més immigrants). Doncs no, no hi cap tothom. I això no ho diu només Duran, sinó també partits d'esquerra que encara fa tots anys cridaven allò tant demagògic del "papers per tothom". La pena és que l'esquerra encara no ha fet un discurs immigratori sòlid, crec jo. A mi m'emprenya més que Duran assisteixi a actes com ara el de suport a la família tradicional junt amb la dreta més carca i reaccionària. Això si que allunya CiU del centre polític!
Em sembla molt obvi, físicament i m'atreviria a dir que cultural, que aquí no hi cap tothom. No és aquest el debat ara mateix, tot i que hi hauria molt que parlar. El que volia posar sobre la taula és l'oportunitat de la campanya de CiU. De debò que el tema més urgent per a Catalunya és aquesta obvietat que "la gent no se'n va del seu país per ganes sinó per gana"? De debò podrà fer alguna cosa en Duran a Madrid per resoldre això de la capacitat de Catalunya? Hi va per això a Madrid? I aquesta imatge dura que pretén mostrar, lliga amb el centre polític català? No n'ha après del seu col.lega de Hesse?
Crec que la immigracio es (o hauria de ser) un dels temes mes urgents a Catalunya. Es cert que en Duran no podra fer gran cosa a Madrid, pero be, en quin camp podra fer gran cosa?
Un Duran ara ens pot evitar un Hesse dema (o algo pitjor)
Roc,
Ho segueixo veient com un error. No es pot tractar un tema com la immigració d'una manera tan banal, a la manera Hesse, ni tan sols per evitar suposats Fronts Nacionals, perquè com precisament és això, pura banalitat i façana de duresa, el què s'aconsegueix és que qui crida més fort s'endú els vots. I la demagògia és una temptació tan fàcil per segons qui. Això no provoca el desitjat debat racional, amb consensos ( no anava sobre això la casa gran?) sobre la immigració, sinó crispació, polarització política, i posar-se a l'altura de qui promet duros a quatre pessetes.
El sentit del post és que els partits que opten pels grans consensos, pel centre polític i sociològic,i sobretot per l'estabilitat, no fan campanyes tan marcadament negatives. Però bé, com sempre, resultats el 10 de març.
Al cap i a la fi és màrqueting.
Vols dir Marina? Màrqueting amb un tema com la immigració? Ja tremolo amb el màqueting al ministeri, si tenim el Zapatero prometent el què no pot complir, aquest no es quedarà enrera.
Potser m'estic perdent la substancia de la campanya d'en Duran, pero on es la negativitat? Si hi ha una critica a la campanya d'en Duran es que es obvia i que li falten solucions. Pero no se'l pot acusar de ser obvi i alhora demagog, no?
Roc,
la negativitat és a la base de la campanya d'en Duran, i que parteix d'una analisi errònia de la situació. Catalunya no està en un moment d'emergència, o en tot cas aquesta no és la percepció de la majoria de la població. Per això CiU no podrà aspirar de cap manera als 18 diptats que va arribar a tenir.
Ser obvi i ser demagog es fa precisament a traves de la banalitat i la manca de propostes. JO puc remacar l'obvietat, pero si ho faig, sense aportar cap solució, estic essent demagog. Exemple: les hipoteques estan pels núvols! Respectaran Catalunya! Què vol dir això? Res. Doncs aquesta és, segons comjo la veig, la campanya d'en Duran. I així, de tot cor, no avancem ni avançarem ni un pam en la consecució d'un estat propi.
Veig que mantens el teu odi visceral contra Ciu. Tornareu a investir Zapatero president?
Home, odi visceral ... diria que ni odi, ni visceral. El què no m'agrada es veure un polític seriós com en Duran fent una campanya d'aquesta manera.
Crec que ni ara ni abans Esquerra ha pogut investir a cap president de l'estat espanyol. No tenim el pes polític per fer-ho. En tot cas crec que hi hem de ser, amb força, per mostrar que l'independentisme que representem té voluntat de col.laborar amb Espanya, des de la absoluta igualtat. No crec que l'enfrontament permanent, cec, irracional, o la constant amenaça i el "dame-algo-pisha" ens porti enlloc.
Una abraçada.
vaja, has descrit el teu partit amb això de "enfrontament permanent, cec, irracional, o la constant amenaça i el "dame-algo-pisha""? perquè jo recordo unes corregudes pel congrés per aprovar uns pressupostos de merda (i dic de merda perquè realment eren de merda, no per faltar el respecte a ningú).
No van votar Puigcercós i els seus set escolanets a favor de la investidura de Zapatero? Que et falla la memòria? Van votar a favor, abstenció o en contra de la investidura de Zapatero? Va valent.
No, de fet amb l'enfrontament permanent, cec, irracional descric una part del nacionalisme català que considero obsolet i que per desgràcia trobo arreu, tan al partit on milito, Esquerra, com, convenientment amplificat, a CiU. Crec que és una mala estratègia i ja vaig votar per a desterrar-la a la conferència nacional d'Esquerra. Per sort es va imposar la racionalitat.
La mateixa racionalitat que va impulsar als representants d'Esquerra a votar a favor de la investidura d'en Zapatero. Circumstàncies de la vida, davant teníem una alternativa que era el PP post 11 M. Que hagués preferit facilitar l'accés al govern d'en Rajoy-Zaplana-Acebes? Jo no, gràcies. I en aquella època encara teniem la promesa sobre la taula d'en Zapatero de la reforma de l'estatut. Són coses de la memòria, ja entenc que selectiva, hi ha qui recorda les corredisses, i d'altres rememoren pactes a les fosques a la Moncloa per pactar estatutets. Tan uns com els altres creien estar fent el millor pel país, però bé, seguim avançant que és el que compta.
Salut.
Publica un comentari a l'entrada