En els 800 anys del naixement del bon rei En Jaume, dit el Conqueridor, que també conegué la dolça terra dels meus avantpassats, Montesa (la Costera).
Chronica o comentaris del gloriosssim e invictissim Rey en Jacme primer, Rey Darago, de Mallorques e de Valencia, Compte de Barcelona e de Montpesler : dictada per aquell en sa llengua natural ; de nou feyta estampar per Marian Aguiló y Fuster
(...) E laltre dia a enant uench nos Abolcacim, e Setxi, e Almofois, e Nexemen de Touia: Senyor, aquius enuia lalcayt tot son conseyl, e son cor, e ço que aquests faran tingats per aytan ferm con si ell ho feya. E foren les paraules aytatls que el nos liuraria lo castel menor de Xatiua, e que el tingues lo major daquela Pantacosta en ·II· anys: e nos que li faessem saber qual loch honrat li dariem. E nos parlam qual heretat couinent li poyriem dar. E ell demana Muntesa e Uallada que son castells bons, e son prop de Xatiua. E nos dixem que hauriem nostre acort. Ab tant exim de nostra tenda, e anam a aqueles cases que nos hauiem feytes on era la Regina, e fo en nostre acort lo Maestre del Espital Nuch de Fuylalquer, e en ·G· de Muncada, en Exemen Periç Darenos, e en Carroç, e dixem los lo pleyt quens parlaua lalcayt, e quens hi conseylassen: e dixeren ells a la Regina quey dixes primerament que ells. E dix la Regina: Senyor, quiyn conseyl uos poria jo donar en aquest feit, ni negu? conseyl uos que pus podets hauer Xatiua que nou alonguets per ·I· castell ni per ·II·, quel pus bell castell es del mon el pus rich que jo anch uees, ne nuyl hom. E dix lo Maestre del Espital: Noy dire plus, que bon conseyl ha dat la Regina. E tots los altres atorgaren ho. E nos dixem que bens hi hauien conseylat, e tinguem ho per bo, e pensam nos que pus lo menor castell nos daua, que puys lo major no era en sa ma.
(...) E laltre dia a enant uench nos Abolcacim, e Setxi, e Almofois, e Nexemen de Touia: Senyor, aquius enuia lalcayt tot son conseyl, e son cor, e ço que aquests faran tingats per aytan ferm con si ell ho feya. E foren les paraules aytatls que el nos liuraria lo castel menor de Xatiua, e que el tingues lo major daquela Pantacosta en ·II· anys: e nos que li faessem saber qual loch honrat li dariem. E nos parlam qual heretat couinent li poyriem dar. E ell demana Muntesa e Uallada que son castells bons, e son prop de Xatiua. E nos dixem que hauriem nostre acort. Ab tant exim de nostra tenda, e anam a aqueles cases que nos hauiem feytes on era la Regina, e fo en nostre acort lo Maestre del Espital Nuch de Fuylalquer, e en ·G· de Muncada, en Exemen Periç Darenos, e en Carroç, e dixem los lo pleyt quens parlaua lalcayt, e quens hi conseylassen: e dixeren ells a la Regina quey dixes primerament que ells. E dix la Regina: Senyor, quiyn conseyl uos poria jo donar en aquest feit, ni negu? conseyl uos que pus podets hauer Xatiua que nou alonguets per ·I· castell ni per ·II·, quel pus bell castell es del mon el pus rich que jo anch uees, ne nuyl hom. E dix lo Maestre del Espital: Noy dire plus, que bon conseyl ha dat la Regina. E tots los altres atorgaren ho. E nos dixem que bens hi hauien conseylat, e tinguem ho per bo, e pensam nos que pus lo menor castell nos daua, que puys lo major no era en sa ma.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada