Kosovo.
És un exemple? No l'és. Per moltes raons. La independència no pot arribar com ho ha fet a Kosovo.
Les situacions són comparables? De cap manera. La història demogràfica, social i política de Kosovo no es pot comparar ni de lluny amb cap dels altres casos que ens trobem a les Illes Britàniques o a la península Ibèrica o cap dels actuals estats membres de la Unió Europea.
És un precedent? Sí, clarament. No maregem la perdiu. Un precedent legal i històric, com n'hi ha hagut d'altres, com els estats Bàltics, com la mateixa Eslovènia, com Xipre, com Irlanda, com Noruega. Un cas de proclamació de la independència unilateral que jo no voldria veure a casa nostra, però que avui es demostra possible en l'actual marc de relacions internacionals.
El paper de l'estat espanyol? Nefast. Què ens volen dir, que en cas que una majoria de catalans democràticament i lliure decidissin que volen constituir-se en estat sobirà, l'estat espanyol faria el paper de Sèrbia? Mare-de-déu, quins defensors de les aliances de civilitzacions de pacotilla que tenim governant.
I ara a ajudar a consolidar la democràcia, l'estabilitat i garantir la viabilitat del nou estat, que és al final, el que compta. L'important són els dies després de la independència, perquè, no em cansaré mai de dir-ho, la independència és un camí, només un camí pel veritable objectiu: procurar un millor nivell de vida per a la tothom, sigui quin sigui el seu bagatge ideològic, nacional, lingüístic, o religiós.
Felicitats kosovars, i a treballar!
Les situacions són comparables? De cap manera. La història demogràfica, social i política de Kosovo no es pot comparar ni de lluny amb cap dels altres casos que ens trobem a les Illes Britàniques o a la península Ibèrica o cap dels actuals estats membres de la Unió Europea.
És un precedent? Sí, clarament. No maregem la perdiu. Un precedent legal i històric, com n'hi ha hagut d'altres, com els estats Bàltics, com la mateixa Eslovènia, com Xipre, com Irlanda, com Noruega. Un cas de proclamació de la independència unilateral que jo no voldria veure a casa nostra, però que avui es demostra possible en l'actual marc de relacions internacionals.
El paper de l'estat espanyol? Nefast. Què ens volen dir, que en cas que una majoria de catalans democràticament i lliure decidissin que volen constituir-se en estat sobirà, l'estat espanyol faria el paper de Sèrbia? Mare-de-déu, quins defensors de les aliances de civilitzacions de pacotilla que tenim governant.
I ara a ajudar a consolidar la democràcia, l'estabilitat i garantir la viabilitat del nou estat, que és al final, el que compta. L'important són els dies després de la independència, perquè, no em cansaré mai de dir-ho, la independència és un camí, només un camí pel veritable objectiu: procurar un millor nivell de vida per a la tothom, sigui quin sigui el seu bagatge ideològic, nacional, lingüístic, o religiós.
Felicitats kosovars, i a treballar!
2 comentaris:
La distincio entre paral.lels i precedent es la bona i, afegeixo, hauria de ser prou obvia per a deixar aqui el tema... Pero claro es que no se puede comparar.
http://lapolitiqueduchacal.over-blog.com/article-17049945.html
Here is a text from Kristian Guyonvarc'h, our current regional concellor.
Hope everything is ok for you.
Gaelito
Publica un comentari a l'entrada