La cançó del diumenge.
Recordo una nit, a l’altra banda del Pirineu, en “aquelles mountines que tan hautes sount”, que sortí de la fosca una nena que captava amb veu de fada. Vaig demanar-li que me digués quelcom en la seva llengua pròpia i ella, tota admirada, signà’l cel estrellat, i féu només així: “Lis Esteles...” i me sembla que també això era parlar.
Joan Maragall, Elogi de la Paraula.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada