Llegeixo aquest matí dos apunts amb els quals estic completament d'acord - mentre m'embadaleixo davant les formes de la primera dama de la República Francesa-:
l'un, d'en Saül Gordillo, "Esquerra Brunicana de Carlatunya". A Esquerra hem de convertir el procés democràtic d'elecció d'òrgans de direcció en un procés exemplar. No la pifiem entre tots, siusplau. M'ho demano vehementment.
L'altre d'en Pere Meroño, "En Defensa d'en Jordi Solé Tura". Sobra sectarisme a l'independentisme català. Un exemple paradigmàtic és el patriota però sectari Enric Borràs. Així no aconseguirem mai atreure als sectors que ens calen per ser majoritaris, i que avui es troben, ho vulguem o no, més ben representats per en Solé Tura que per en Borràs.
l'un, d'en Saül Gordillo, "Esquerra Brunicana de Carlatunya". A Esquerra hem de convertir el procés democràtic d'elecció d'òrgans de direcció en un procés exemplar. No la pifiem entre tots, siusplau. M'ho demano vehementment.
L'altre d'en Pere Meroño, "En Defensa d'en Jordi Solé Tura". Sobra sectarisme a l'independentisme català. Un exemple paradigmàtic és el patriota però sectari Enric Borràs. Així no aconseguirem mai atreure als sectors que ens calen per ser majoritaris, i que avui es troben, ho vulguem o no, més ben representats per en Solé Tura que per en Borràs.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada