Desafecció, en deia un. Caminava aquests dies pel poble (pel meu, per La Garriga) i no en trobava gaire, la veritat. La gent em deia, ai aquests polítics, o bé, però què us ha passat? No m'esperava altra cosa, és veritat, perquè el ciutadà no té per què estar pendent a totes hores del què fan o deixen de fer els polítics, -tot i que seria desitjable una major facilitat en l'accés a la informació-. Però allò que verbalitzem, aquell tòpic que ens agrada repetir als que de vegades ens quedem sense arguments i diem: oh! és que la gent vol... la gent pensa... el poble diu..., doncs jo no ho he trobat per enlloc. Potser és que no parlo amb "la gent" adequada, o potser és una cosa més senzilla: la política interessa a estones.
Aferrant-me al tòpic, jo diria que el ciutadà, a la política i als polítics, li reclama sobretot capacitat d'entesa, consensos, i poques baralles. Si es fa al contrari, llavors és quan la gent es desafecciona, i sembla que no hi ha major il.lusió que estar a quilòmetres de distància dels polítics. A La Garriga ( ja em permetreu la reiteració en l'error de parlar en boca dels demés) ha passat una mica això. No hi ha hagut entesa, no hi ha hagut consensos quan els resultats electorals ho reclamaven, i ara ens trobem amb la primera moció de censura de la història del poble.
La gent d'Esquerra Republicana, i els garriguencs que ens van votar, en aquest sentit pot estar ben tranquila. Tal i com reconeixen els mateixos socialistes, -llegir apunt al blog del regidor Àlex Valiente- Esquerra ha mantingut una postura constructiva, triant la força més votada (CiU) i intentant afegir al consens al major nombre de forces del consistori. Això, ara per uns i ara pels altres no ha estat possible i al final s'ha triat el camí més traumàtic. Doncs bé, què més hi podem fer?
Ara ens tocarà la feina d'assumir l'oposició d'esquerres. Cap problema. Oposició tal i com l'hem feta des del govern, constructiva i amb l'ànim de generar consensos en els grans temes del poble. Amb el nostre particular accent alhora nacional i progressista, i amb la voluntat de convertir-nos properament, si així ho considera "la gent", en la veu de la majoria.
Aferrant-me al tòpic, jo diria que el ciutadà, a la política i als polítics, li reclama sobretot capacitat d'entesa, consensos, i poques baralles. Si es fa al contrari, llavors és quan la gent es desafecciona, i sembla que no hi ha major il.lusió que estar a quilòmetres de distància dels polítics. A La Garriga ( ja em permetreu la reiteració en l'error de parlar en boca dels demés) ha passat una mica això. No hi ha hagut entesa, no hi ha hagut consensos quan els resultats electorals ho reclamaven, i ara ens trobem amb la primera moció de censura de la història del poble.
La gent d'Esquerra Republicana, i els garriguencs que ens van votar, en aquest sentit pot estar ben tranquila. Tal i com reconeixen els mateixos socialistes, -llegir apunt al blog del regidor Àlex Valiente- Esquerra ha mantingut una postura constructiva, triant la força més votada (CiU) i intentant afegir al consens al major nombre de forces del consistori. Això, ara per uns i ara pels altres no ha estat possible i al final s'ha triat el camí més traumàtic. Doncs bé, què més hi podem fer?
Ara ens tocarà la feina d'assumir l'oposició d'esquerres. Cap problema. Oposició tal i com l'hem feta des del govern, constructiva i amb l'ànim de generar consensos en els grans temes del poble. Amb el nostre particular accent alhora nacional i progressista, i amb la voluntat de convertir-nos properament, si així ho considera "la gent", en la veu de la majoria.
2 comentaris:
Doncs al meu poble, Vallromanes, la gent s'afecciona més a la política quan "hi ha baralles entre els polítics", quan ERC informa d'"aquestes baralles", quan li fem costat a ERC en aquestes baralles, quan ERC convoca assemblees per al poble, quan ERC actua, no calla, informa, participa amb la ciutadania. Quan ERC calla, no fa assemblees, no informa a les seves pàgines web, l'alcaldessa de CiU -malgrat que totalment desacreditada i representant de la força menys votada de manera progressiva- fa tot el que vol, malgrat les protestes del poble, llavors la gent també es refreda i s'allunya de les qüestions polítiques. Quan el govern de l'ajuntament i cap polític no escolta al poble és quan aquest es desafecciona i s'allunya de la política i hi deixa de participar. Més que comprovat. I quan el meu bloc "Espai Vallromanes" i els blocs dels altres companys del poble de la mateixa línia no conformista amb la política municipal i "no-llepaculs de CiU", han servit de denúncia i de lluita contra les arbitrarietats del nostre ajuntament, la gent ha seguit la política, s'ha interessat, ha anat a les assemblees d'ERC i als plens de l'ajuntament.
Ara hi ha molt desencantament. Tothom està molt callat, els que movíem la política al poble a través d'internet estem molt callats, els meus companys d'Esquerra estan massa callats i la gent ja es cansa de veure que tota la seva lluita no ha servit de res, ni perquè hi hagués un canvi d'alcaldia després d'haver votat massivament a ERC i aconseguir que fos la força més votada amb diferència (perquè ERC ens havia promès un canvi, una política de proximitat, més directa, participativa. Tot el poble vam ajudar a elaborar el programa electoral d'Esquerra). Després de veure també que tot el recolzament fet a ERC perquè lluités des de l'oposició tampoc ha servit de res, perquè ni tots els esforços d'ERC ni totes les queixes dels ciutadans sobre diversos assumptes no ha fet canviar la forma arbitrària i autoritària de funcionar de la nostra alcaldessa. Més que vist, quan la gent s'implica però l'única incidència que pot tenir en política és a través d'un xec en blanc a les urnes cada 4 anys (4 anys és massa temps esperant), la gent s'acaba cremant i opta per deixar tot a la mà de déu. Lamentablement, això ha passat al meu poble i jo ho he viscut en primera persona com a col·laborador d'ERC fent de pont, jo i d'altres col·laboradors no militants ni pertanyents a la llista d'ERC, entre el partit i la ciutadania.
Resumint la gent s'ha implicat en política quan ha vist que podia incidir en les condicions del seu entorn, quan veu que malgrat tots els esforços els polítics que ostenten el poder continuen actuant impunement i que la seva lluita no hi ha tingut cap incidència, ha deixat de moure's. I dins de quatre anys segurament l'abstenció pujarà de manera ostensible, resultat de tot això. I cada dia l'abstenció pujarà més i més, afortunadament.
Si tot és més fàcil del que sembla, i entendre-ho no costa gaire. És pura psicologia skinneriana de CONDUCTA-RESPOSTA-REFORÇ, si jo li dono a la palanca una vegada rere l'altra i no rep cap reforç acabaré no donant-li cap vegada més a la palanca. Confio que algun dia la gent s'adoni (i jo mateix ho faci) que per a canviar les coses hem d'actuar políticament però no amb els polítics i quan s'adoni que l'abstenció massiva serà la garantia per canviar un sistema que en la forma sembla democràtic però en el fons es comprova diàriament que és altament autoritari. Per a mostra només has de venir a visitar el meu poble (perquè jo no conec el teu només que de passar-hi). Jo també començo a desencantar-me una mica, he lluitat molt per un canvi real, al principi tot són promeses i si necessites alguna cosa diga-m'ho però a l'hora de la veritat tots els polítics, fins i tot els teus amics, t'hi deixen més sol que la una davant els teus problemes.
Sento dir-ho així, però un ja comença a tenir massa anys per aquest planeta i comença a estar molt tip de moltes coses.
Per a mostra un botó: aquí, especialment al final del post que, per cert, és curtet no com aquest comentari.
Salutacions fraternals
Jordi
Doncs això Jordi, la política interessa a estones. I entre tots haurem de reforçar la idea que implicant-se les coses canvien, perquè el que és segur es que enviant-ho tot a Can Paquetilla, les coses no es mouen.
Salut i llibertat.
Publica un comentari a l'entrada