Oblit i perdó



Canvis. Molts i en molt poc temps. I quina és la primera víctima? La meva vida contemplativa virtual. Sentint-ho molt, he hagut d'abandonar momentàneament l'àmbit de la reflexió i la relació social 2.0, que ara reprenc. Des de la meva nova posició assessorant al grup Parlamentari d'Esquerra al Parlament de Catalunya, segurament la visió que tenia de la realitat política catalana des de l'Àsia primer, i des de Brussel·les després, canviarà. Ja ha canviat de fet, no dramàticament, però si refermant conviccions, i creant dilemes, com per exemple, com combinar la necessaria confidencialitat que la feina implica, amb la gestió de la informació en aquest àmbit 2.0?

Però el millor, sens dubte, retrobar La Garriga, retrobar Barcelona, retrobar la gent, el país. I també la Renfe, i la pluja quan no portes paraigua, i els guiris fent de guiris, i els dinars de dues hores. Tornar, canviar.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Sort en la nova etapa!

Jordi Eduard ha dit...

Merci Roc!

Marina, 1988. Periodista. ha dit...

Les noves etapes sempre requereixen d'un període d'ubicació, així que et perdonam els dies d'absència. El que no perdonam és un cafè!



besades dolces

e-Xaps ha dit...

Que tinguis molta sort, i benvingut a casa!!

Salut!

Anònim ha dit...

Ben tornat a casa, doncs!

Espero que mantinguem viu el debat.

Salutacions.