Fer el pallasso amb la identitat.



A casa hi ha de tot. Hi ha qui se sent espanyol i valencià, qui se sent valencià i espanyol, qui se sent catalana i espanyola, qui se sent català i per tant valencià. Increïblement hem pogut conviure ben avinguts, sense preocupar-nos gaire de la identitat, perquè n'hi havia una altra que ens unia més fort, la de ser família.

Aquests dies d'eufòria d'espanyolisme, de nacionalisme exacerbat, d'evidències de barra de bar , això de la identitat s'ha de posar en la seva justa mida. Aquests dies tot és que si mira, que si tantes persones al carrer amb banderes espanyoles vol dir tal, i que si tants cohets volen dir qual, i que si tantes persones que es van llevar el dia següent amb mal de cap vol dir pasqual. O que si al país hi ha tantes persones que se senten així o aixà. Incís, l'amic José Rodríguez, [enllaç] en el seu post sobre el mateix tema diu que hi ha un 25 % de persones que se senten molt espanyoles i poc catalanes i al revés. Fals. Segons les últimes sèries [consultar CEO] els més espanyols o únicament espanyols són, a Catalunya, al voltant del 10 %. Les que se senten molt catalanes (més catalanes que espanyoles) o només catalanes superen amb escreix el 40 %.

I és clar, la inevitable batalla d'identitarismes, i de persones que es declaren immediatament no nacionalistes (com si això tingués a veure amb el reconeixement o no de seleccions oficials) porten les seves conseqüències argumentals. Com dir per exemple que com que la majoria de la ciutadania se sent identitàriament espanyola (cert) això invalida ja qualsevol reclamació autodeterminista o independentista. Fals. La gestió de la identitat la pot fer tant una administració espanyola com un estat català. O és que algú dubta que un estat català seria millor gestor de les identitats nacionals que un estat espanyol? Es que sentir-se orgullós de 11 jugadors de futbol, espanyols, sentir que són els teus, ha d'impedir que un estat català gestioni millor els recursos per a que aquest mateix ciutadà tingui una millor qualitat de vida?

Deixem la sociologia de bar de banda, deixem de fer el pallasso de la identitat, i continuem amb el nostre objectiu. L'objectiu de l'estat que acull a gent d'altres països del món, reconeguts o no, constituïts en estats o no, i gestiona, millor que ho fa l'estat espanyol, també la nostra adscripció identitària.