En aquests deu dies des de l'últim post han passat moltes coses. La trobada de blocaires sobiranistes, la campanya al vallès, les enquestes, les batalles del tallat ( m'encanten les raons del company Joan Safont, llegiu-les si podeu ) a tots els bars possibles i impossibles de l'Ametlla, La Garriga, Les Franqueses, el Figueró, Tagamanent...
Però tot es va aturar ahir. El meu tiet va morir. Ja passen aquestes coses, i no són fàcils de païr. Us presento, ara que ja no hi és, el meu tiet, en Joan Perales i Terol, el tiet Juanito. Espanyol de València com li agradava presentar-se provocativament, tot i haver viscut gairebé tota la vida entre el Poblenou i la dreta de l'Eixample. El tiet Joan segur que el coneixeu, era els dels acudits als sopars familiars, el dels regals als nebots quan no s'esperen, el follonero a les postres. Era el meu oncle preferit, ho podeu endevinar.
Gràcies Joan, per tot el què m'has ensenyat, a riure, a viure, a pensar diferent, gràcies.
Molt tòpic, però la vida ( i la campanya ) no s'atura.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Ho sento Jordi. Quan ahir et vaig trucar encara no havia llegit aquest post, sinó no hauria frivolitzat tant.
Una abraçada i fins la setmana que ve.
El meu condol més proper.
Gràcies, no obstant, pel link.
Publica un comentari a l'entrada