Je suis aussi Albert Rivera, moi

No pot ser. La meva germana, l’Alícia, es mirava la pantalla de la tele i repetia, no pot ser… Dona, no n’hi ha per tant, només són una colla d’espanyolistes, tampoc es per posar-se … li deia jo.

–No, no. A aquest el conec!
- A qui coneixes?
- A aquest! Al Rivera!

Així va ser com vaig descobrir que jo i l’Albert Rivera tenim moltes coses en comú. Per començar viu a La Garriga, i jo també. Bé, de fet ell hi viu de fa poc. Fins fa pocs anys, el Shin Shan de la política catalana vivia a l’Ametlla del Vallès, en una de les múltiples urbanitzacions que rodegen la vila vallesana. Ni a l’Ametlla ni a La Garriga el recorden implicat en cap associació, ni el recorden haver vist participant en cap activitat cultural, social o de cap tipus. En definitiva, dir que viu a La Garriga és molt dir, jo més aviat diria dorm a La Garriga i deu fer la vida a un altre lloc, encara que no es descartable que de tant en tant faci el Passeig de dalt a baix i vagi a comprar al Mercadona de Can n’Illa.

No s’acaba tot aquí però. L’Albert Rivera va estudiar al mateix institut que jo, el Cervetó, a Granollers. A la mateixa classe de la meva germana per ser precís. L’altre dia, a la presentació de la nova etapa del PEM.lg, vaig trobar a una de les mestres que vam tenir. Em va preguntar, és cert que el ciudadano va estudiar al Cervetó? Ho hauries de saber tu, no? li vaig respondre. Bé, no me'n recordo de tots els alumnes, molts passen desapercebuts! I acte seguit em diu, però què li vaig ensenyar! La meva germana confirma la sospita: només recorda de l’Albert que el primer dia de classe de 1er de BUP, la professora de Dibuix li va preguntar si era germà d’un dels meus millors amics que té la gràcia de compartir el cognom Rivera. Com que en aquella època aquest Rivera i jo erem cul i merda, ma germana s’hi va fixar, però va desaparèixer de la seva vida minuts després, esfumat, cap record més.

Casualitats? Mal d’ull? No, serendípies. Perquè, si senyors, aquest flamant diputat també va triar d’estudiar el què jo havia triat dos anys abans: la llicenciatura en dret i master en Bussiness Law a ESADE. Jo, la veritat, no m’hi vaig adaptar gaire, i vaig deixar-ho al segon any, però es veu que ell va seguir fins al final. Els meus companys d’ESADE consultats, tampoc em saben dir molt bé el què d’aquest tipus. Ni el recorden, ni tan sols sabien que era de La Garriga.

Un home gris, com jo, que havia guanyat un campionat català de braça i que té com a hobby practicar el waterpolo és la cara visible del nou Lerrouxisme català. I el què es pitjor, visc al mateix poble, he estudiat als mateixos llocs, he conegut la mateixa gent, i en cap cas he vist ni he viscut cap discriminació del castellà o de cap castellanoparlant. Més aviat al contrari.

-I què diu que defensa aquest tio? pregunta ma germana.
-No ho sé, Alícia, no en tinc ni idea.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Despres de l'entrevista d'ahir amb la Terribas, encara no sé que volen, tampoc!!!!

Aixo de fer feliç a tothom pero cagar-se en tothom a la vegada és totalment incomprensible!!!

Jo crec que els votants d'aquest partit si que es sentiran decepcionats, perque veuran que el vot ha sigut totalment inútil. L'experiència, les virtuts polítiques d'aquests nous parlamentaris són nul·les aixi que...

Res, que les botifarres del Alt Congost, noi, provoquen pseudomonstres com l'albert rivera, jejejeje.

salut

Anònim ha dit...

Ei Jordi, avui han confirmat que havia estat afiliat al PP...
Queda tot dit.
L'altre cosa és que prové de la família que tenia el Balneari Blancafort. El darrer propietari, que ja és mort, es deia Claudi Rivera Blancafort... devia ser oncle seu.

Edgar ha dit...

Caram! La teva germana ha de menjar cues de pansa, perque n`ha de saber mes coses! Segur que deu tenir alguna foto on surt ell o fins i tot te el telefon de casa dels seus pares jeje

kanuddao's ha dit...

Lo de l'afiliació al PP va ser tot un puntàs, jejeje. Pel que l'he sentit fins ara, el veig tan simpaticote com incoherent: de fet ha manifestat que en passades eleccions ha votat a PSC, PP i CiU, un còctel complicat de lligar. Amb tot, no deixa de ser 'original'(?) vendre el teu programa 'no-identitari' parlant només de temes d'identitat: que si jo em sento tan espanyol com català, que si el castellà està perseguit...
M'agrada molt el teu blog, tito!