Constància, originalitat i egocentrisme

Aquest divendres vaig ser a un dels actes de la Tardoral Literària que organitza el grup local d'Òmnium cultural. En aquesta ocasió l'escriptora i diputada d'Esquerra gironina Maria Mercè Roca ens va donar una visió personal de la seva vivència com a escriptora, i sobretot dels nous reptes que li suposava haver començat a escriure novela infantil, on cal tot un altre registre, temàtica i enfocament de treball. Coincidències, a la mateixa hora la secció local del Partit dels Socialistes també oferia una conferència de la seva diputada al congrés Lourdes Muñoz en el marc del projecte Mexclat [més informació al bloc del dirigent de la JSC local, Alex Valiente ] centrada en el feminisme socialista. Déu n'hi do la cartellera política de La Garriga aquest divendres. La Núria Albó, escriptora i exalcaldessa va triar però la conferència de la Maria Mercè Roca, no sé si per la temàtica o per ignorància de l'acte dels seus antics companys socialistes.

En tot cas, vaig decidir-me a preguntar a la Maria Mercè la seva opinió sobre el fenòmen blocaire, si creia que facilitava una nova relació entre escriptor i lector, o entre polític i elector. Em va contestar que a ella personalment aquest món blocaire li semblava una mica com el món dels escriptors i dels polítics, massa endogàmic, sense capacitat real de captar nous lectors ni electors, i marcat molt clarament per tres obstacles que per molta gent són insalvables: requereix molta constància, originalitat en els continguts per fer-lo atractiu i una dosi prou alta d'egocentrisme ( de fet en va dir " una rica vida interior del blocaire"). Va explicar que quan li van comentar que esquerra pretenia posar en marxa els seus blocs en campanya va dir a qui calia, "no sabeu on us fiqueu".

Dona, vaig pensar, quin panorama, i ara com em poso a escriure! De fet, el meu company blocaire Marcús, a qui vaig conèixer en la trobada de blocaires sobiranistes, ja ho havia comentat en una ocasió després de veure els resultats del referèndum de l'Estatut. La catosfera bullia en contra del projecte estatutari, però no ens van fer ni cas.

En vista de l'èxit vaig dir-me: no tens constància, no ets original, bé, vols dir que l'egocentrisme et farà mantenir obert el blog? Una veu salvadora, però, em va treure aquests mals pensaments del cap. Sembla que tinc un lector, a part dels meus amics de la catosfera!

Mireu:


El meu veí garriguenc, periodista i fustigador d'esquerrans Jordi Barbeta sembla que va llegir el meu post-anàlisi de les eleccions! Ara que no sé si alegrar-me egocèntricament per què hagi donat una idea per un article a la Vanguardia del diumenge, o que en Barbeta em titlli de tenir una "exigència intelectual de hooligan". Potser no es referia a mi, quin consol!




En tot cas, gràcies, ara sé que potser potser, ajudo a generar articles d'opinió, i ja tinc l'ego preparat per seguir fent aquest blog. Ara ja només em queda la constància i l'originalitat.

2 comentaris:

lau ha dit...

Eiiii, aixo no m'ho havies dit!!!

Enhorabona!!! Les èlits polítiques ja et coneixen, vigila que no t'abdueixin com en Rivera!!!

Ens veiem...

padam-padam ha dit...

Està bé això de la rica vida interior del blocaire... ;-)

Jo crec que els blocs són una gran eina per qualsevol persona que vulgui participar del debat públic i molt especialment "por quien ande metido en política". I no crec que sigui una qüestió d'egocentrisme, sinó més aviat de personalitat. Un es fa responsable del que publica i punt.

Discrepo de la Maria Mercè sobre l'endogàmia. Crec que els blogs són un mitjà terriblement democràtic i obert. A diferència del món de la literatura, aquí un s'autoedita.

Totalment d'acord amb la qüestió de l'originalitat i la necessitat de trobar un llenguatge propi (com en qualsevol mitjà de comunicació).

I afegiria l'exigència de qualitat i rigor -ei! si pot ser.

Salut, Jordi Eduard! (gran blog el teu! :-)