Jo pacto, tu pactes, ell pacta (3). ERC.

Quan la gent entrava a votar ahir a Can Sala, l'Escola de Música, es trobava a 6 apoderats d'Esquerra, un de CiU i depèn de l'hora un o altre del PSC i d'ICV. Ah! I aquell de Ciutadans que ningú coneixia i sense saludar a ningú entrava, frenètic mirava totes les taules on hi havia butlletes electorals, comprovava que no li haguéssim mogut ni una llista, i tornava a marxar, tan apressat com havia entrat. La presència de militants d'Esquerra no era casual. En 4 anys s'ha convertit en el partit amb més militants a La Garriga, gent de totes edats, origens i professions.


Aquest augment, de militància i suport electoral, constatable a tot Catalunya, es deu a molt variats factors. Des de la crida nacional de 1986, que va començar a aglutinar l'independentisme al voltant de les històriques sigles d'ERC, moltes coses han canviat. S'ha creat un espai, el tercer espai del catalanisme, el sobiranisme d'esquerres. Un espai que tant PSC com CiU creien volàtil, excesivament dependent del vot jove, rural, de protesta. La realitat ( ai, perdó, se m'ha escapat!), és tossuda. L'espai de l'esquerra nacional continua ferm, amb l'erosió lògica que comporten aquests tres anys de continus atacs periodístics, paranys lingüístics i errors polítics. Aquesta és una de les grans sorpreses del dia de difunts. El tossut 14 % que contra vent de saligarda continua confiant en un projecte que s'ha renovat ideológicament i encara amb il·lusió els reptes polítics de la generació que governarà Catalunya el segle XXI.

S'han comès errors. És evident i queda reflexat en els resultats electorals. Els errors d'Esquerra , però, no són els que pregonen als 4 vents els altaveus mediàtics de la catalunya sociovergent. Són errors que es deriven de no creure's encara alternativa real de poder. És el millor moment per a mostrar-nos com el què som: una alternativa a la indefinició nacional, a la paràlisi bipolar, al catalanisme del segle XX.

És el moment, i ens toca a nosaltres, de definir a la pràctica el catalanisme del segle XXI: sobiranista sense complexos, amb voluntat de construcció d'un model útil d'estat del benestar d'acord amb els nous reptes que aquest segle ens proposa. Amb ambició, sense peatges folclòrics. Amb un bon retrovisor, i un parabrises net, que ens mostra el quilòmetres que devorem. Ara hem parat a l'estació de servei a fer un mos. Al lavabo i altre cop a la carretera, si pot ser amb els " Se atormenta una vecina" al cd del cotxe.