Jo pacto, tu pactes, ell pacta (4). Iniciativa verds

Abans d'ahir a la nit, a la sala de plens de l'Ajuntament, la gent d'Iniciativa a La Garriga estava exultant. No era per menys. Sense arribar als gairebé 900 vots que van obtenir a les municipals, 663 vots en un poble que sempre s'ha caracteritzat per ser un feu electoral de la convergència més tieta és tot un mèrit.

Quan va començar el recompte a la mesa B, van començar a sortir vots, uns 5 o 6 seguits per Iniciativa. Recordava quines persones havien estat de les últimes a venir: joves, alguns que coneixia i alguns que no, que es van estrenar al referèndum, i un parell que era la primera vegada que votaven. Sempre s'ha cregut, amb estudis sociològics a la mà, que el vot jove anava indefectiblement i en la seva gran majoria a repartir-se entre els PSC i Esquerra. En aquest saquet, hi haurem de començar a comptar a Iniciativa, un partit que ha aconseguit sortir indemne del tripartit, que ha fet una campanya coherent amb el què predica i vol, i sense por de ser titllats d'apèndix socialista.

Gent com la Patricia Astorga, regidora a La Garriga, estan canviant aquell partit devorat per les divisions entre comunistes, nacionalistes d'esquerres, anguitistes i alternativistes. S'han aconseguit reorganitzar, unir, i clarificar el discurs. Evidentment no en la línia que m'agrada, però si en una línia que els pot portar a consolidar l'espai a l'esquerra de la socialdemocràcia, l'esquerra que ells defineixen com a transformadora. I en gran part gràcies a la feina de "poc soroll" que ha fet en Jordi Miralles, autèntic artífex de la "pax roig-verda" a can iniciativa. S'haurà de veure si consoliden el creixement d'aquí a 4 anys, llavors ja podrem parlar de canvis generacionals.