Jo pacto, tu pactes, ell pacta (2). PSC-CpC

El dissabte passat, al mercat, era CiU i no els socialistes qui repartien roses als venedors, compradors i passavolants. Això si que és un canvi, deien alguns dels companys d'Esquerra i d'Iniciativa que també eren a la plaça de l'església. La renovació de símbols encara no ha arribat a can socialista, ni a La Garriga ni enlloc. Ara, els símbols els abandonen. Fa uns mesos, la primera alcadessa de La Garriga, la Núria Albó i Corrons, juntament amb el què havia estat el totpoderós primer secretari dels socialistes garriguencs, en Francesc Viñas i la mà dreta de la Núria a l'Ajuntament, ì una de les membres de les "remena nena", la Mercè Hernàndez, decidien abandonar la militància del PSC, escandalitzats amb el què consideraven una intromissió intolerable del PSOE en la línia política del PSC. Tots tres són bons representants de l'esperit del Palau Blaugrana, de l'esperit del Míting de la Llibertat del 22 de juny de 1976. Catalanisme i socialisme, suats fins que es van topar amb en Jordi Pujol, en Felipe Gonzàlez i el poder municipal. Totes tres persones es van despertar un bon dia amb el representant que catalitzava aquell catalanisme de finals dels 70 al segle XXI, en Pasqual Maragall defenestrat, derrotat pel seu propi partit, i el què es pitjor, distanciat del nucli ideològic del nou socialisme català: el metropolitanisme, altrament anomenat "els capitans".

No és gens extranya la baixada del PSC. Els capitans poden oferir bons contactes amb els elements claus mediàtico-financers ( de vegades més fins i tot que CiU), poden oferir una gestió eficient als ajuntaments que els ciutadans agraeixen en forma de vots a les municipals, i una excel·lent segona marca del PSOE a Catalunya, àmpliament recompensada en vots a les eleccions a Corts i Senat. Però això és suficient per canviar la mentalitat als abstencionistes "autonòmics"? Això és suficient per atraure vots amb un candidat (molt) poc carismàtic? Això es suficient per impedir la sensació d'abatiment pel pacte amb els independentistes que es predica un dia si i un altre també a les ràdios que s'escolten a l'àrea metropolitana ? NO, rotundament no.

I el què es pitjor, ja ho sabien. I ara, què pretenen pactar? Bona gestió? Menys nacionalisme? Quart cinturó? MAT ? Fets ? Paraules ? La Núria Albó també va posar nom a la plaça més poètica de Catalunya, la Plaça del Silènci, que algú volia anomenar Plaça de les Roses. Premonició?