Jo pacto, tu pactes, ell pacta (1). CiU.

Aquests són els resultats electorals a la meva secció electoral. Un descens d'Esquerra i del PSC, pugen CiU, ICV i els vots en blanc. Sorprenent el resultat dels Ciutadans al districte que representa el centre del poble.

La Garriga, aquests són els resultats generals:



Convergència torna als nivells absoluts de 1992. És simptomàtic. La Garriga ha passat dels 7358 electors del cens de 1992 als 10417, però CiU no ha augmentat ni un vot en 14 anys.

Amb poques diferències, es pot observar el mateix a tot el país, el què algú comença a definir com el "sostre de vidre" del nacionalisme convergent. Les expectatives són sempre altes a CiU, però una vegada darrere una altra, des d'aquelles llunyanes eleccions de 1992 la federació no aconsegueix traduïr les expectatives electorals en un augment sensible de votants, i el què es pitjor, la seva massa crítica de votants va disminuint paulatinament, ja que els nous electors trien molt minoritàriament l'opció del masisme ( el pujolisme versió 2006). Així i tot, i com es pot comprovar amb els 930.000 vots que ha aconseguit l'Artur Mas al seu cabàs, aquesta massa electoral continua fidel i sense voluntat -aparent- de canvi "ideològico-generacional". Sembla que els nous ideòlegs convergents comencen a virar el seu discurs cap al sobiranisme liberal, tot i que molt tímidament. Crec que la pregunta avui és : quan aquest discurs cristalitzi, els seguiran els seus votants ?

Les opcions per a CiU no són gaire galdoses en aquests sentit: o responsabilitat "d'estat"(traducció simultània: els empresaris volen estabilitat, Zapatero vol estabilitat, volem governar bé) el què inevitablement porta a la psoevergència, o responsabilitat "nacional" (traducció simultània: si no fem el discurs del catalanisme abrandat, folclòric o no, els hi regalem als d'Esquerra l'exclusivitat del sobiranisme, estimem Catalunya!) que els porta a l'entesa amb els traïdors del balcó del Palau de la Generalitat d'ahir, els companys de viatge cap a la sobirania nacional d'avui, Esquerra.

Com es negocia sabent que no guanyaràs ni un vot, facis el què facis?