Jo pacto, tu pactes, ell pacta (6). Ciutadans (espanyols).

Quan era petit, no em digueu perquè, pensava que en Felipe Gonzàlez votava al meu col·legi electoral, a Can Sala. I és que veia la mesa on votava en Felipe i per mi deia, ostres però si això és la classe que dona a la Plaça del Silenci! Després, quan els meus pares anaven a votar, invariablement a partir de les 12, no veia cap càmara de televisió, ni fotògrafs, ni molta animació. On es deuen haver ficat ? Després vaig comprendre, encara que ho reconec, m'ha costat, que La garriga ni és el centre del món, ni tan sols compta per les enquestes electorals.

Fa tres anys, alguna cosa va començar a canviar. Un periodista francès, que treballava per a Libération i per a Le Devoir de Montreal ( "Vers une percée des indépendantistes catalans",15-16 de novembre de 2003, Le Devoir ) , va visitar La Garriga i el va posar com a exemple del canvi de fons que s'entrellucava en la política catalana i en la seva correlació de forces. Es va interessar sobretot per la pujada d'Esquerra al poble, i com encaraven les eleccions de 2003, que van resultar un èxit, total i sorprenent.

Suposo que l'Albert Rivera, que llavors ja era resident a les urbanitzacions de La Garriga també ho va llegir i constatar. I suposo que li va fer ràbia. Un discurs que s'articulava al voltant de l'independentisme cívic, social i posat al dia va fer molta por. Algú es va fixar en l'Albert, i van dir, aquest dóna bé en les fotos, la seva oratòria s'ha de pulir, però tan se val, no votem al garriguenc, votem contra el catalanisme. I ja el tenim aquí. Més de mig segle després, el lerrouxisme ha tornat a la vida política catalana. I, qui li havia de dir a l'emperador del Paral·lel, té com a cap visible un jove d'aquell poble on estiuejaven els seus arxienemics de la burgesia catalanista. Avui si que he vista la tele un col·legi electoral de La Garriga, l'escola dels Pinetons. A veure si aconseguim que sigui la última vegada que hi apareixi.