Problemes amb la llengua?


Els meus companys de feina ahir estaven enriolats: m'han dit que a Catalunya us agrada el porno eh? Bé, no sé suposo, com a tot arreu, perquè? El govern, diuen, subvenciona películes pornos en català, no? Bé si, una subvenció rídicula, i en tot cas dirigida a normalitzar al llengua en tots els àmbits possibles, perquè no en la llengua en què a molts ens agrada cardar ? Es que no hi ha porno en danès o en holandès?

És realment interessant com sempre que es tracta de parlar de llengua, acabo fent la mateixa reflexió: perquè el letó si i la nostra no? És tan senzill, és tan clar i meridià, hauria de ser tan obvi per a tothom.

Dos punts positius avui:

- El manifest de suport a la xarxa d'escoles laiques i catalanes a la Catalunya Nord "la Bressola". Una gran tasca, tant la que fan els que treballen cada dia a l'escola com els qui li donen suport per continuar existint. No sóc gaire objectiu aquí, per que el meus cosins del Soler hi van, com ja vaig descriure en aquest post, i és clar, per a ells, i per a mi de retruc, és la millor escola del món. Mireu, aquests són en Jonathan, la Melissa i els seus companys d'escola:



L'Oleguer Presas i en Lilian Thuram presenten avui el manifest. Us convido a sumar-vos-hi.

- L'altra bona notícia avui es la pregunta que s'ha presentat al parlament europeu a iniciativa d'en Raül Romeva i amb el suport de diversos eurodiputats catalans ( si, en Borrell també hi és) sobre l'ús del català. Esperarem a veure quina és la resposta del Consell i la Comissió.

El punt fosc d'avui:

- La penosa actitud del govern de la Generalitat Valenciana i el govern estatal, uns intentant impedir les ja migrades emissions digitals de TV3 i el Canal 33 i els altres mirant cap a un altre cantó. Simplement, fastigós. Què hem fet els valencians per merèixer aquesta plaga de governants? Perquè volen, desitgen i busquen tan desesperadament la completa eradicació de la llengua? N'estic tan fart de Rites, Zaplanes, Giners, d'Espanyes, Fabres i Camps, gent sense escrúpols, amb un sentit patrimonial del poder que a més pretenen absolut, gent que ni ha patit ni sap el què és patir, gent per a qui la llengua, la cultura, la terra és només una eina per seguir allà d'on no s'han mogut mai: la torre del milions.