Nacio .CYM

Acabats d'arribar de shopping amb l'amic Narcis Sastre, l'amiga Montse Valenti i la meva companya la Laura Penya a les llibreries londinenques, no hi he trobat el Nacio.cat de l'admirat Saul Gordillo, que haure de comprar a Barcelona la setmana que ve. Sens dubte es un llibre desitjat, no nomes per mi, per poder repassar el projecte que van fer realitat un grup de visionaris i rememorar l'energia vital, l'impuls i el ciberpragmatisme del meu ex-professor, tutor i descobridor de vocacions a Esade el benvolgut Amadeu Abril.

Pero no es nomes a mi qui interessa. Fa dues setmanes, durant les jornades parlamentaries de l'ALE a Pamplona, el sociolinguista gal.les George Jones va fer esment en la seva taula rodona de la vitalitat i la qualitat de la blocosfera catalana, i va posar com a exemple la consecucio per primera vegada d'un domini d'internet per a tota una cultura, la catalana. Els gal.lesos han seguit amb molt d'interes l'evolucio de la comunitat catalana a Internet, i ara, amb el punt.cat som una referencia a tot el mon. Per fi, hauria de dir. Veieu si no, la pagina de la campanya per aconseguir un .CYM, un domini per la cultura gal.lesa, que s'ha emmirallat explicitament en la campanya catalana. Sentint a en George Jones, i a la Jill Evans, eurodiputada gal.lesa admirant els catalans per haver aconsguit el que ells nomes somnien, la veritat, em va omplir d'orgull.
Per cert, en Narcis, amb qui compartim experiencia blocaire a la capital del Tamesi, m'informa que ha guanyat un exemplar del Nacio.CAT. Es que hi ha gent que te sort, la maa............ Per cert, Saul, cal, urgentment i si no s'ha fet ja, una traduccio, almenys, a l'angles. Flamencs, gal.lesos, escocesos, vascs, tots volen saber com ens ho hem fet. I potser seria bo trobar llibres que ens facin sentir orgullosos com aquest a Londres.

3 comentaris:

Edgar RM ha dit...

Aconseguir un domini que representi la llengua i la cultura Catalana o Gal·lesa no sé si veure-ho com un pas intermedi o directament com una pèrdua de temps.
No sé quina mania tenim els catalans de voler començar la casa per la teulada. Crec que aliar-nos amb reductes anecdòtics de nacions sense estat per reclamar l'Europa de les nacions o els drets de les nacions sense estat no és el camí a seguir. Penso que no cal perdre temps en aconseguir dominis a Internet, seleccions catalanes, doblatge al català... És una pèrdua de temps. Sabem que totes aquestes coses, si no ets un estat, no es poden tenir. Així és el mon, i quatre supervivents del poble de l'Asterix no ho aconseguiran canviar mai.
Fem els fonaments de la casa: aconseguim la independència, i després tot això vindrà sol. No?

catalunya.ffw ha dit...

Estics sorprès d'haver tardat tant a topar amb el teu bloc per primer cop. En tot cas felicitats pels posts que acumules!

Tot i que encara no he pogut llegir el Nacio.cat, estic totalment d'acord amb tu en la necessitat de pensar més en la projecció exterior d'allò que anem fent. Sigui des de l'empresa la societat o la política.

Fins aviat,
Marc
www.catalunyafastforward.blogspot.com

Jordi Eduard ha dit...

Edgar,

ara mateix, si som una mica pragmàtics, és més fàcil obrir espais de visibilització internacional a partir d'aquests petits passos que comentes que no demanant la independència directament. ùes evident que tot seria més fàcil si fóssim independents, però mentrestant no ens podem quedar de braços plegats.

Marc,

molt benvingut a aquest espi de reflexió. T'agregaré als enllaços interessants i et segueixo amb interès!

Una abraçada i Salut!