Ja és casualitat que la setmana en que celebraré el meu natalici estigui tan marcada per la mort. Sens dubte una de ben colpidora, la mort d'en Lluís Maria Xirinacs, fa que la setmana comenci amb un regust agre. En Xirinacs representava moltes coses per molta gent, i per a mi, representava la lluita sense descans per la independència de Catalunya. No estic ni estaré d'acord amb tot el que defensava en Lluís Maria, especialment la manera d'afrontar el conflicte amb l'Estat, perquè jo crec que la independència no arribarà amb la confrontació directa, sinó amb compromisos i acords, poc a poc, i enfortint la pròpia societat catalana i no dividint-la. Per això, aquest crit de llibertat, un crit en silenci, quina paradoxa, no és el meu camí. Tot i així, salut i respecte a Lluís Maria Xirinacs que ha faltat a Ogassa, lluitador per la pau i la independència.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada