En temps de debats nacionals, un mica d'utopia. El nas de Cleòpatra, Catalunya Ràdio, 15 de Juliol de 2007. És una mica llarg, però molt interessant. Em quedo amb la cita que fa l'Oriol Junqueras d'en Salvador Seguí, el noi del sucre:
La independència no fa por a les clases populars a Catalunya, només fa por a l'empresariat català.
L'evolució social i demogràfica no estic segur si ha fet variar aquest aforisme de l'independentisme clàssic, però sens dubte ens permet reflexionar, per exemple, quin és el gran fre del sobiranisme a Convergència, a pesar de Carles Puigdemonts o Enrics Caneles.
O potser no?
3 comentaris:
La dura i freda realitat?
La dura i freda realitat, sí, però déu ens guard d'analistes utòpics de la realitat tipus Al Gore i altres messies més nostrats!! Pragmatisme davant de tot, i res de com pitjor millor, com millor, millor.
I això que diu ERC de fer el referèndum el 2014? No és massa tard? És més, les independències robades s'han de recuperar amb un referèndum?
Publica un comentari a l'entrada