Imatges i plataformes

Abans de posar-nos flamencs i discutir la conveniència i l'interès dels diversos projectes de refundació del catalanisme, tasca que si em permeteu deixaré per aquesta excel.lent ocasió que és la Diada nacional de Catalunya, m'he fet un repàs exhaustiu de les propostes a nivell visual. Ja ho sé, coses d'haver nascut a la generació dels "impactes visuals", què hi farem, de vegades la forma em distreu del fons. Bé, la veritat és que exhaustiu, exhaustiu... tampoc és que hi hagi gaire visualitat de moment, les propostes són més debats interns partidaris que altra cosa ( ai, uix, ja em torno a perdre en el contingut quan volia parlar de la forma, perdoneu-me).

Les imatges dels corrent d'esquerra ja diuen molt dels seus impulsors. Reagrupament recupera el logo sòlid de l'ERC vuitantera i norantera, rotund, històric, gairebé inamovible, sòbri i visualment molt, molt queco


Esquerra Independentista té una imatge jove, però que no trenca amb la nova imatge d'Esquerra. Una proposta visual interessant, influïda segurament pel que va ser secretari d'imatge i comunicació del partit, l'actual diputat al parlament Uriel Bertran.


A CiU, això de la visualitat no acaba d'arribar. Desfederem-nos funciona a través d'un bloc i sense imatge gràfica propia. En canvi la Plataforma per la Sobirania, des de l'austeritat que marquen els cànons, té una imatge sospitosament semblant a la de Sobirania i Progrés. Alguna relació?




La Plataforma pel dret a decidir
per la seva banda s'ha transformat en la campanya: Decideixo decidir, amb una imatge de campanya contemporànea, núvol de còmic sòlid i logo d'impacte. Això de les exclamacions també ho fa servir el Directe!.cat i encara no sé ben bé perquè.



Però qui s'endú la palma de la modernitat i el cosmopolitisme, com no podria ser d'altra manera i sense ironies, és la Convenció pel Futur, el fòrum dels renovadors catalanistes del PSC. Imatge postmoderna, de l'era d'internet, directament afusellada del banner del The Guardian per accedir al seu suplement de recull de notícies i política internacional The Guardian Weekly. Clap clap clap. Chapeau.




1 comentaris:

don-aire ha dit...

I almenys era The Guardian, perquè si arriba a ser el The Times o encara pitjor The Sun...