Aquest cap de setmana s'ha celebrat la setena edició de la Conferència de Nacions sense Estat d'Europa ( CONSEU) , organitzada pel CIEMEN a la Vall d'Aosta, i he tingut la formidable oportunitat d'assistir-hi en representació de l'ALE. Aquest edició portava el suggerent títol de
La reforma de les institucions internacionals i les nacions sense estat d’Europa.
L'anàlisi de les institucions internacionals ens porta a una paradoxa: en realitat no estem parlant d'organitzacions internacionals, sinó purament interestatals.
L'Estat. El gran Leviatan. L'única estructura política que es reconeix i que té poder decisori en aquestes organitzacions. Les altres instàncies ( nacions sense estat, pobles, regions amb sentiment identitari diferenciat de la del seu estat de pertinença, i fins i tot ONG's, o organitzacions polítiques o de la societat civil) són considerades totes en el mateix sac de "l'accessorietat". Poden tenir una presència limitada en el club dels estats, però mai poden aspirar a un mateix grau de reconeixement. Cap altra solució doncs, si no volem seguir donar-nos cops a la paret de l'Estat, que convertir-nos nosaltres mateixos en Estat i intentar canviar les coses, com vulgarment es diu, des de dins.
I és clar, el millor d'aquestes conferències i particularment de la CONSEU, la gent que hi coneixes. No m'agradaria deixar-me'n cap, i això realment és impossible. Evidentment la gent del CIEMEN, l'omnipresent Aureli Argemí, en Quim Arrufat o en Carles Riera, o en Keyvan Berthou, per exemple, de la UNPO, organització que agrupa un nodrit grup de pobles indígenes no representats a cap instància internacional. O en Ramón Torrent, director de l'Observatori de la globalització a la Universitat de Barcelona que va fer una molt acurada descripció de les possibilitats que els tractats internacionals tenen per les nacions sense estat. O la meva veïna de La Garriga, la Mònica Sabata o el director de UNESCOCAT, l'Agustí Colomines
Vaig tenir igualment l'oportunitat de visitar la Vall d'Aosta el diumenge al costat de la diputada escocesa de l'SNP Roseanna Cunningham i l'assistent parlamentaria d'en Mikel Irujo, la Iria Epaltza. Les converses amb totes aquestes persones em reafirmen en la idea que és hora d'un nou impuls a l'ALE. Un impuls que impliqui obrir-nos a sensibilitats polítiques d'estats petits d'Europa, amb històries recents d'independència i que per tant entenen perfectament els processos d'autoafirmació i autodeterminació de casa nostra. No qualsevol sensibilitat, és clar, perquè l'ALE continua i ha d'aprofundir el seu caràcter de força europea progressista defensora de la diversitat, però serà bo per tots, tal i com coincidia amb la Roseanna, que comencéssim a considerar l'estat ( els partits estatals de petits estats membres de la Unió Eruopea) com un possible aliat i no sols de manera circumstancial, sinó formant part integral del nostre discurs també a Brusel.les i Estrasburg.
La pròxima parada serà a la Conferència Nacional d'Esquerra, que se celebrarà aquest proper dissabte 20, i on es podrà votar l'esmena (acceptada íntegrament i incorporada a la ponència oficial) que he presentat en nom dels companys de la secció local de La Garriga, la sectorial de política Internacional i Unió Europea i l'ALE per tal de posar en marxa el procés d'enfortiment del nostre referent europeu.
La reforma de les institucions internacionals i les nacions sense estat d’Europa.
L'anàlisi de les institucions internacionals ens porta a una paradoxa: en realitat no estem parlant d'organitzacions internacionals, sinó purament interestatals.
L'Estat. El gran Leviatan. L'única estructura política que es reconeix i que té poder decisori en aquestes organitzacions. Les altres instàncies ( nacions sense estat, pobles, regions amb sentiment identitari diferenciat de la del seu estat de pertinença, i fins i tot ONG's, o organitzacions polítiques o de la societat civil) són considerades totes en el mateix sac de "l'accessorietat". Poden tenir una presència limitada en el club dels estats, però mai poden aspirar a un mateix grau de reconeixement. Cap altra solució doncs, si no volem seguir donar-nos cops a la paret de l'Estat, que convertir-nos nosaltres mateixos en Estat i intentar canviar les coses, com vulgarment es diu, des de dins.
I és clar, el millor d'aquestes conferències i particularment de la CONSEU, la gent que hi coneixes. No m'agradaria deixar-me'n cap, i això realment és impossible. Evidentment la gent del CIEMEN, l'omnipresent Aureli Argemí, en Quim Arrufat o en Carles Riera, o en Keyvan Berthou, per exemple, de la UNPO, organització que agrupa un nodrit grup de pobles indígenes no representats a cap instància internacional. O en Ramón Torrent, director de l'Observatori de la globalització a la Universitat de Barcelona que va fer una molt acurada descripció de les possibilitats que els tractats internacionals tenen per les nacions sense estat. O la meva veïna de La Garriga, la Mònica Sabata o el director de UNESCOCAT, l'Agustí Colomines
Vaig tenir igualment l'oportunitat de visitar la Vall d'Aosta el diumenge al costat de la diputada escocesa de l'SNP Roseanna Cunningham i l'assistent parlamentaria d'en Mikel Irujo, la Iria Epaltza. Les converses amb totes aquestes persones em reafirmen en la idea que és hora d'un nou impuls a l'ALE. Un impuls que impliqui obrir-nos a sensibilitats polítiques d'estats petits d'Europa, amb històries recents d'independència i que per tant entenen perfectament els processos d'autoafirmació i autodeterminació de casa nostra. No qualsevol sensibilitat, és clar, perquè l'ALE continua i ha d'aprofundir el seu caràcter de força europea progressista defensora de la diversitat, però serà bo per tots, tal i com coincidia amb la Roseanna, que comencéssim a considerar l'estat ( els partits estatals de petits estats membres de la Unió Eruopea) com un possible aliat i no sols de manera circumstancial, sinó formant part integral del nostre discurs també a Brusel.les i Estrasburg.
La pròxima parada serà a la Conferència Nacional d'Esquerra, que se celebrarà aquest proper dissabte 20, i on es podrà votar l'esmena (acceptada íntegrament i incorporada a la ponència oficial) que he presentat en nom dels companys de la secció local de La Garriga, la sectorial de política Internacional i Unió Europea i l'ALE per tal de posar en marxa el procés d'enfortiment del nostre referent europeu.
2 comentaris:
És possible consultar o llegir aquesta esmena?
Hola Gerard,
Te la puc passar en privat, o bé si s'aprova finalment la ponència oficial, estarà inclosa just després del punt 2.2 Xarxes de complicitat política de la part B: Les propostes de Futur, creem espais de sobirania, teixim xarxes de complicitat social. El punt acaba amb: ser permeables i atraure l'espai de les forces polítiques que ara mateix els donen representació. I l'esmena comença amb un "Igualment cal una acció coordinada a la Unió Europea...".
En tot cas no totes les esmenes s'han publicat, especialment no aquelles que s'han incorporat al text i que no es defensaran a la conferència.
Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada