You are now entering the Catalan Indian Reservation



Si, el socialisme democràtic espanyol ens té en alta estima. Als independentistes, em refereixo. Ens té en tan alta estima que es permet donar-nos consells, com per exemple que desistim dels nostres "objectius". Ho podeu llegir avui al que sembla ser és el nou instrument mediàtic al servei del PSOE, el diari Público, a través de l' article d'opinió de José Andrés Torres Mora, diputat al congrés, membre de l'executiva del PSOE, antic cap de gabinet de José Luís Rodríguez Zapatero i un dels fundadors de "Nueva Vía" la corrent que va impulsar la candidatura a la secretaria general del PSOE del mateix Zapatero. O sigui un dels caps pensants de l'actual "PSOE federalista" o "zapaterista".

En el seu article "Vacaciones en Bad Godesberg" el senyor Torres Mora fa una defensa aferrissada de les consecucions de la descentralització i l'estat autonòmic per Espanya per finalment concloure que el què haurien de fer els independentistes per compensar l'esforç descentralitzador que han hagut de fer els socialistes especialment, és:

Sería razonable que los nacionalistas periféricos hicieran un esfuerzo por su parte renunciando a su programa máximo, a la independencia, que no a su identidad.

I bé, com ha arribat a aquesta conclusió el diputat Torres Mora? Doncs un simple raonament:

Primero, porque es un proyecto inviable dada la composición identitaria de sus territorios, ya que traumatizaría y desgarraría a una parte muy importante de su población. Y, segundo, porque también ellos se beneficiarán de su renuncia.

Bé, si, hi ha gent que ho pensa això, però és cert? Llegim atentament el mateix article:


España no es uniforme, pero tampoco es un puzzle de piezas homogéneas. Las piezas son tan heterogéneas como el todo. Cuando los sociólogos preguntan sobre los sentimientos de identidad territorial en España, siempre se encuentran ante al triunfo del mestizaje, la mayoría contesta: tan vasco como español, tan catalán como español, tan andaluz como español, y así. La mayor parte de los ciudadanos de nuestro país tiene identidades mestizas

És a dir, Espanya és tan mestissa identitàriament com Catalunya, però això la fa inviable? Bé, pel mateix autor, no. Doncs una de dos, o és inviable per Espanya, o no ho és tampoc per Catalunya, amb la qual cosa hauríem de concloure que el què és bo per Espanya ( la diversitat identitària) també ho hauria de ser per Catalunya, no? Perquè un govern català independent "traumatizaría y desgarraría a una parte muy importante de su población" i un govern espanyol en canvi és el garant de la diversitat identitària?

Simple. Perquè la visió que té el senyor Torres Mora i per extensió el mateix PSOE i el govern d'Espanya és que les identitats perifèriques en realitat són com una reserva índia, no formen part integral de la identitat española, sinó que són un complement :

Y esa solución institucional pasa por un modelo muy parecido a lo que ya tenemos, un modelo de convivencia que permite la unidad política de todos los españoles y la autonomía necesaria para que se preserve la identidad, la lengua y la cultura de los que no se sienten españoles, o no sólo españoles.

La identitat, llengua i cultura (carai, tot en el mateix sac, i és un "no nacionalista" qui ho escriu) dels que no se senten espanyols no formen part un tot integral de la cultura espanyola, sinó que són reserves a gestionar pels representants d'aquestes minories. I si no t'agrada, no ho gestionarà ningú, i punt.

I no pensem en gestionar nosaltres mateixos la nostra diversitat identitaria, perquè ens podríem fer mal. Deixem-ho que ho facin els espanyols ( els socialistes espanyols per més dades) que ells sí que ho saben fer bé.

Jo en sé d'alguns a un carrer nicaragua que si que els convindria anar a Bad Godesberg de vacances i aclarir-nos alguns conceptes d'identitat i gestió de la identitat. O potser podem començar a penjar cartells a Fraga dient:

"You Are now entering the Catalan Indian reservation. Beware. Some of them might be dangerous due to problems of identity".







2 comentaris:

kanuddao's ha dit...

Si és que sempre és la mateixa història... "no diguis bagenades, que això no pot ser" per tot seguit pregonar el mateix que deies tu però en format 'ejpañol'.

Ahir en Sirera reclamava per al PP català tot l'electorat que no se sent nacionalista, mentre en Rajoy, uns moments abans, deia que el PP era el garant de la "unidad de la nación, de la vigencia de la corona, y del respeto a la bandera española". Lo dicho, per mi que es pensen que ens mamem el dit.

Jordi Eduard ha dit...

El que jo crec que és pitjor no és l'explícit nacionalisme espanyol del PP, sinó la ingenuïtat amb què el PSOE tracta el tema de la "plurinacionalitat" de l'estat, cosa que no es creuen ni en pintura, però no perquè hi estiguin radicalment en contra, no, sinó per simple desconeixement. La societat catalana, plural, bilingüe, diversa, no significa res per a unes persones que han viscut en ambient monolingües, mononacionals, gens diversos, i que pensen en catalns i bascos com en bestioles estranyes que tenen a la "perifèria". Quines solucions identitaries o de gestió de la diversitat ens poden aportar aquesta gent?

Una abraçada Albert.