Avui és un bon dia per comprar un paraigua

(Bon rotllo a Ràdio Sant Cugat, programa 10/11/07)

Si perquè l'antic ha dit prou i se m'ha negat a obrir-se del tot. Quan és un bon moment per comprar un paraigua? Normalment a mi em passa que el moment és quan està plovent i apareixen els venedors, normalment xinesos o pakistanesos, depenent d'on sigui. Una mica allò del refrany: només recordem santa bàrbara quan trona.

I aquesta setmana ha tronat, i tant si ha tronat! Primer un front de banderes, masses enfervorides i alabances oficials a les espanyolíssimes ciutats de Ceuta i Melilla, on ha passat el front Reial. Una pluja de patriotisme del que en diuen constitucional i que representa que és molt beneficiós tant per la terra africana comper les ments peninsulars. Aquí, el meu antic paraigua va sofrir, però va aguantar dignament.

Després ens va caure a sobre la tempesta del Txad. Normalment les tempestes al Txad són de sorra, pols del desert que encega i no deixa sortir de casa durant hores o fins i tot dies. Però aquest cop ha estat una tempesta pitjor, feta de mentides, malentesos, ONG's que s'aprofiten de la ignorància d'un poble, i d'un inmens embolic al cor de l'àfrica. En Sarkozy, que sembla que li encanten aquest tipus de tempesta va agafar decidit el seu paraigua de salvador d'europeus, que havia comprat fa uns mesos per salvar unes enfermeres bulgares a Libia, i cap al Txad falta gent. Al final, i veient que bé que funcionen aquesta mena de paraigues, tothom s'hi vol apuntar, el govern Zapatero per salvar a la tripulació, el govern sarkozy per salvar la resta de francesos, i fins i tot el govern, o no govern, belga per salvar el pilot.

I és que a Bèlgica, això del govern no ho tenen molt clar. Rieu-vos de les depressions atmosfèriques d'en Montilla i dels catalans quan ens assabentem que hi haurà renfeproblemes per estona. Aquí les depressions quan s'acosten, ja us podeu posar a tremolar, no per res som als països baixos! M'avisen els meterolegs de les televisions belgues que ja no en tinc prou amb el meu paraigua vell i xaruc per fer front a aquesta inestabilitat, el paraigua de l'estat-peti-qui-peti. El cicló que ve d'Escòcia i s'acosta a les costes de Flandes pot anegar aquest estat belga, i de retruc esquitxar-nos fins i tot als catalans. Enteneu perquè em cal un altre paraigua oi?

I on deuen ser els xinesos quan els necessites!