L'Estat o la nació?



Mira que en parlo poc d'Europa en aquest bloc, ni tan sols de Bèlgica o Flandes, a pesar que des de que vaig arribar a Brusel.les en volia fer el tema principal. Avui es compleixen 148 dies sense govern a Bèlgica, el què significa que demà s'igualarà el rècord de 149 dies sense govern, establert l'hivern de la temporada 87-88. Avui com ahir, la formació del govern estava marcada pel que aquí anomenaven la "qüestió comunitària", en definitiva el difícil encaix de flamencs (neerlandòfons) i valons (francòfons) en una mateixa estructura estatal que mai va ser pensada per la convivència de dues comunitats culturals tan diferents. Llavors, al 88 era l'espinosa qüestió dels Fourons (Voeren en neerlandès) i avui és la encara més complicada situació de la circumscripció de Brusel.les-Halle-Vilvoorde.

Mentre televisions, ràdios, diaris i fins revistes del cor ( Paris-Match porta dos mesos amb portades de l'estil "Perquè els flamencs són tan insolidaris?"), sobretot mitjans francòfons continuen la seva croada contra tot el que faci tuf a reforma de l'Estat, avui llegeixo als diaris de casa el què realment significa la refundació del catalanisme que ens proposa l'Artur Mas:

Mas precisa que su opción es la nación, no el Estado (La Vanguardia 05/11/07)


I és on m'adono que en Mas està tractant un tema cabdal: Nació o Estat? L'època dels Estats -nació, segons el meu punt de vista, s'ha acabat. I crec que a CiU s'estan equivocant de mig a mig tan en la seva anàlisi de la situació socio-política catalana actual, com de les possibles respostes des del catalanisme. Ens cal un Estat. Un Estat que ofereixi als seus ciutadans solucions, expectatives, horitzons, benestar, sense estar determinat per una determinada adhesió a determinats valors identitaris. La identitat dels catalans és avui en dia múltiple i variada, però el què està clar és que amb un Estat propi les perspectives de futur de tots els qui vivim a Catalunya millorarien de forma exponencial. Definir les nostres prioritats estratègiques en el món global. Definir la nostra política envers els veïns i aliats Ibèrics i Europeus. Ajudar als emprenedors i treballadors des de la nostra posició privilegiada al corredor mediterràni i de pont europeu cap a Espanya, Portugal, Iberoamèrica i la Lusofonia. Impulsar la construcció d'una Unió Europea abocada a la seva ciutadania a través de governs i polítiques més properes.

No són fantasies, són objectius estratègics que només s'aconsegueixen essent estat en un món profundament interestatal, on les empreses triomfen en funció del suport estatal que tenen darrere, fins i tot les anomenades "multinacionals", on les aliances regionals, logístiques, de transport, de planificació es fan entre estats. Si no som Estat, no som res. Això de construir la nació em sembla un objectiu massa eteri com per basar-hi una acció política.
Francesc Puigpelat, articulista amb qui tot sovint trobo desacords, escriu avui a l'e-noticies un bon comentari a aquesta distinció entre Estat i Nació. En tot cas aquest objectiu proposat per en Mas em sembla tan eteri com els que a Bèlgica intenten construir la impossible nació belga. Bona sort amb els molins.



5 comentaris:

kanuddao's ha dit...

Amén! i encara més. Saps què penso? que això de ser partidari de la nació (en Mas) no és fruit d'una reflexió filosòfico-identitària sinó de respodre a la pregunta ¿què és el que em pot donar més rèdits electorals sense que m'hagi de mullar massa el cul a l'hora de posicionar-me?
Ser partidari de la 'nació' combina amb tot: elevar el to sobiranista quan vénen eleccions, pactar amb un partit centralista (seguiríem sent nació i seguiríem integrats a un estat), contraposar una manera de fer 'moderada' (la seva) a una altra d'esbojarrada que només condueix a la crispació (ERC)... ah, i no fer emprenyar gaire al 'soci' (UDC), entre d'altres visions interessades de futur.
En fi, que lo de sempre, vamos... fum i més fum i més fum i els que encara no acaben d'atrevir-se a donar el pas, dons a seguir enganyats per la colla d'aquest encantador de serps.

Jordi Eduard ha dit...

Albert,

estic d'acord amb que això de construïr nació és fum. Què vol dir construïr nació? És això el que em preocupa d'un partit com CiU, l'absoluta inconcreció. Si féssim un front nacional amb CiU per a què seria? Per a fer Estat, segons en Mas no, seria per "construïr la nació". I mentrestant l'oposició, el PSC, quedaria fora d'aquesta nació que construïm, junt amb els seus votants, perquè representa que són uns espanyolistes. En fi, no hi trobo cap al.licient a aquest escenari.

Una abraçada.

David ha dit...

Només una pregunta:
A voltes no ens preocupem massa del color de la Barretina?
Vull dir, la construcció nacional, o estatal digueu-ho com vulgueu, no necessita fer sortir a la llum, de manera decidida i sense embuts, que amb l'estat espanyol no anirem mai bé?
Aquest tipus de reflexions, de certs dirigents pseudonacionalistes, semblen més cortines de fum fetes a mida. Així, TOTHOM evita parlar de temes suposadament espinosos.
No seria més útil, per exemple, fer veure als 160000 afectats pel desastre de la RENFE/Adif/Govern/Gobierno/... que els veuen només com a simples vots?
Dit d'una altra manera, el nostre Govern no hauria de fer sortir una inciativa (no m'agrada aquesta parauleta ;-)) enèrgica i fer veure que amb més "independència" les coses funcionen millor? Segurament mataríem dos pardals d'un tret: l'estat espanyol i les vendes de fum (que últimament n'hi ha moltes... deu ser l'especulació?)
Després ja decidirem si la barretina és blava, vermella o fúcsia...
Salut, República i records!

Anònim ha dit...

l'estat multi-etnic que dius defensar ja existeix es diu Espanya.

Jordi Eduard ha dit...

David,

d'acord amb lo de les barretines, però hi ha una diferència essencial entre construïr Estat o construïr nació. No és cert, avui, segle XXI que s'hagi de construïr la nació. Nosaltres ja existim, amb les nostres identitats multiples i variades. L'objectiu es l'Estat, l'instrument perquè les persones que vivim aquí tinguem més oportunitats que les que dona l'actual pertanyença a Espanya.

Molts records, ens veiem aviat. Petons.

Anònim,

em sembla clar que Espanya ha fracassat com a projecte plurinacional, només cal veure per demostrar-ho com es presenta a l'exterior, desde Brusel.les ho veiem cada dia, res de pluralitat de cultures iguals, res, una sola cara, una sola cultura realment espanyola, la castellana. És hora de construïr un Estat que col.labori amb els espanyols d'igual a igual, i no des d'una posició de subordinació. Subordinació no és federalisme, col.laborar entre iguals, si.

Una abraçada.