Encara amb l'Albufera de Mallorca a la retina, voldria agraïr des d'aquest espai personal l'acollida i l'estada entre els amics del Grup Blanquerna i tots els que han participat al XXI seminari titulat:
Europa i la Mediterrània. Països Catalans i Mallorca. Els reptes de futur.
Sens dubte ha estat un cap de setmana ple de bones discussions, diàlegs i idees entre el què mig seriosos mig en broma hem acabat batejant com els "jaconvençuts", així, en una sola paraula. Catalanisme de l'antic, barrejat amb el què el meu bon amic Narcís Sastre ja ha popularitzat amb el nom de Sobiranisme 2.0. Estratègies de resistència barrejades amb propostes que poden ferir les sensibilitats més intransigents.
Una bona aproximació a la situació del catalanisme fora del principat. Des de la posició privilegiada del catalanisme principatí, la meva, pot semblar un catalanisme de barricada i trinxera, que no aporta gaire res al nou discurs que ens ha de fer donar el salt, que ens ha de fer construir el nostre Estat propi, però de totes maneres també he trobat receptivitat a les propostes de superar la confrontació i avançar en l'independentisme d'integració i col.laboració amb els nostres veïns.
Si s'aconsegueix fer avançar el catalanisme per la ruta del positivisme, que és la ruta de la independència al cap i a la fi, potser serà el moment de construir el què en podríem dir el segon discurs de l'independentisme 2.0, la construcció de l'espai, a hores d'ara completament desfragmentat, dels territoris de parla catalana. Amb el què mai estaré d'acord és fer política de castells als núvols, ni de presentar batalles que no puguem guanyar, sinó adaptar-nos quan convingui, i oferir als nostres conciutadans de les Illes i el País Valencià l'espai on estiguin còmodes i on tots hi guanyem.
De moment però, jo ja m'he guanyat els meus amics i amats de Mallorca.
Europa i la Mediterrània. Països Catalans i Mallorca. Els reptes de futur.
Sens dubte ha estat un cap de setmana ple de bones discussions, diàlegs i idees entre el què mig seriosos mig en broma hem acabat batejant com els "jaconvençuts", així, en una sola paraula. Catalanisme de l'antic, barrejat amb el què el meu bon amic Narcís Sastre ja ha popularitzat amb el nom de Sobiranisme 2.0. Estratègies de resistència barrejades amb propostes que poden ferir les sensibilitats més intransigents.
Una bona aproximació a la situació del catalanisme fora del principat. Des de la posició privilegiada del catalanisme principatí, la meva, pot semblar un catalanisme de barricada i trinxera, que no aporta gaire res al nou discurs que ens ha de fer donar el salt, que ens ha de fer construir el nostre Estat propi, però de totes maneres també he trobat receptivitat a les propostes de superar la confrontació i avançar en l'independentisme d'integració i col.laboració amb els nostres veïns.
Si s'aconsegueix fer avançar el catalanisme per la ruta del positivisme, que és la ruta de la independència al cap i a la fi, potser serà el moment de construir el què en podríem dir el segon discurs de l'independentisme 2.0, la construcció de l'espai, a hores d'ara completament desfragmentat, dels territoris de parla catalana. Amb el què mai estaré d'acord és fer política de castells als núvols, ni de presentar batalles que no puguem guanyar, sinó adaptar-nos quan convingui, i oferir als nostres conciutadans de les Illes i el País Valencià l'espai on estiguin còmodes i on tots hi guanyem.
De moment però, jo ja m'he guanyat els meus amics i amats de Mallorca.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada