La bellesa de parlar frisi.




Enmig de les negociacions sobre l'status del Kosovo, ja comencem a sentir la frase favorita dels "internacionalistes", aquells que declaren que no els hi agraden les banderes i se senten ciutadans del món ( tot i saber positivament que només és pot ser ciutadà del món a través de la ciutadania d'un estat, i aquests estats vés per on, sí que tenen banderes, coses de la llei). La frase, segur que l'heu sentit, o fins i tot usat és:

"No, la situació no és la mateixa, són casos que no es poden comparar".

Ho hem sentit amb la independència dels països bàltics, amb la separació de Txèquia i Eslovàquia, amb les independències d'Eslovènia, Croàcia, Bòsnia, Macedònia i Montenegro, i més que ens ho sentirem dir. Tot per demostrar que a nosaltres això de la independència no ens convé, potser si a Estònia, potser si a Irlanda, potser si a Malta, però no a nosaltres.

Però el que més m'agrada de treballar a l'Aliança Lliure Europea aquí a Brusel·les, és que aquest mite del cas únic català cau pel seu propi pes. Tot són paralelismes i se'n poden trobar una mica per tot arreu a Europa. Exemple. En el marc del seminari de preparació de campanyes de l'ALE jove, ahir vam estar xerrant amb uns companys del FNP, el Partit Nacional Frisi, i amb la gent de l'Eurolang, una organització molt activa en la promoció de la diversitat lingüística. I em van sorprendre amb la campanya "Praat mar Frysk" (Parlem frisi), una iniciativa que pretén acabar amb l'extesa sensació que el frisi és una llengua de segona - tot i ser oficial a Frísia des de 1956- i evitar que els parlant canviin de llengua automàticament quan se'ls dirigeixen en neerlandès. La campanya ha aconseguit el suport de la Top Model Doutzen Kroes, parlant nativa de frisi i fervent defensora del seu ús i d'acabar amb la "vergonyització" dels mateixos frisioparlants.

Oficialitat, ús en decadència per la pressió d'una llengua més "globalment competitiva", campanyes per la promoció de l'ús, mitjans de comunicació compromesos amb la llengua, crítiques a aquests mitjans a qui s'acusa de "separadors" (veure cas Omrop Fryslân) ... Algú hi veu cap paralelisme ?




3 comentaris:

rA ha dit...

El paral.lel es, els frisis tenen aquesta top model, i nosaltres tenim la nuria feliu? aixi ens va...

Jordi Eduard ha dit...

Roc,

Bé, no bn bé, encara que no sé si la Núria feliu té la projecció internacional de la Doutzen...

EL paralelisme, i copiant literalment paraules d'en Josep-Lluis Carod-Rovira ( m'excuso per la cita de capelleta)és:

El català no pot ser percebut –i hi
ha gent que ho percep així– com una llengua antiquada,
antipàtica, inútil, difícil i –el que és pitjor– imposada
en el seu propi territori. Ben al contrari: ha d’anar
associat a la idea d’un idioma amable, simpàtic, modern,
culte, útil, prestigiós i necessari.

rA ha dit...

Ho deia en broma...

Respecte el que dius: l'esbiaix d'una bona part de la premsa fa dificil fer un analisi autocritic. Quan sento la COPE dir barbaritats ja no em pregunto si som amables o no; simplement es tracta de fer callar el qui ens anomenen poc menys que nazis.