Tintin al país dels Mil Turons



Un acudit que circula aquests dies per Brusel.les diu que la primera mesura del nou govern serà canviar l'expressió "Royaume de la Belgique" als passaports per la més adequada "Rions de la Belgique"( Riem-nos de Bèlgica). Els brusel.lesos són amants de l'humor surrealista. I potser és per això que situacions que en podríem dir surrealistes aquí són molt normals. Un exemple ben "ferranià": els dos mitjans de comunicació públics.

La RTBF ( Radio et Télévision Belges Francophones) i la VRT ( Vlaamse Radio en Televisieomroep) són les dues corporacions públiques de radio i televisió a Bèlgica. Com el seu nom indica, una es dirigeix a la comunitat francòfona del país, i l'altra a la comunitat neerlandòfona. Fins els anys 80 formaven una unitat dins la Radio Televisió Belga, fins que es va creure apropiat separar-les orgànicament i administrativament, però no físicament. De fet, les dues corporacions comparteixen el mateix edifici a Brusel.les, amb una peculiaritat: la corporació flamenca ocupa l'ala dreta i la francòfona, l'ala esquerra. Aquesta proximitat física, podria fer pensar que les dues tenen també una proximitat ideològica, però ... la veritat és que les crostes a cada passadís són absolutament oposades.

Yves Leterme, el polític més surrealista del país ( i potser per això el més votat) evidentment havia d'aprofitar l'ocasió per dir-ne alguna de les seves. I per no quedar-se curt, va acusar als del passadís de l'esquerra (RTBF, francòfona) de ser com Radio Mille Collines, la ràdio que va encoratjar el genocidi de Tutsis i Hutus moderats a Ruanda. Un home sens dubte delicat en les formes.

No ha d'extranyar doncs que els francòfons de Bèlgica hagin decidit que no volen aquest senyor de primer ministre. Les últimes notícies parlen d'un govern de concentració per impulsar les reformes necessàries entre tots, dirigit per el primer ministre sortint Guy Verhofstadt ( per cert, recent premi del llibre europeu pel seu assaig "Els Estats Units d'Europa"). Els partits de cada comunitat d'aquesta manera podrien vendre com un èxit polític el què aconseguissin, sense que hi hagués ningú per reclamar el què no s'aconsegueixi.

I mentrestant demà celebrarem un any de l'emissió del famós reportatge sobre la partició de Bèlgica, amb la prohibició per part del consell de la corporació de la RTBF d'emetre cap mena de recordatori, tot i que estava preparat un "Com es va fer". Estarem atents a les pantalles, per si de cas.



1 comentaris:

Narcís Sastre i Fulcarà ha dit...

Cada dia em queda més clar que "això no és un país", tan sols un dibuix al mapa d'Europa.