Nova sessió de twittertúlia ahir a la nit, seguint aquesta vegada les primàries de New Hampshire. A l'inici de la nit erem ja una trentena de contertwitters [llegiu-ho al blog d'en César], amb bud's, estrelles galícies, camisetes dels candidats i qualsevol altre gadget que segur trobaríeu en un partit de la NFL. Com que el recompte aquesta vegada avançava lent i ja de matinada encara no s'havia superat un percentatge baix d'escrutini, la son es va apoderar dels meus dits i si, vaig adormir-me, senyores i senyors, somiant amb Amèrica.
Vaig somiar en candidats americans a les eleccions europees. La gent els mirava com qui es mira un espectacle del Cirque du Soleil, fent volteretes i malabars amb el nas, apareixent del no res, desapareixent quan no se'ls esperava. Al final, però, l'espectacle acabava en un fos a negre i la gent mirant-se les butxaques.
I vaig veure en les boires de la inconsciència, la imatge del sindicat d'escriptors i guionistes d'Amèrica obligant a tancar la paradeta a tots els centres d'anàlisi política, per manca de guions, de la mateixa manera que han aconseguit la suspensió de la gala dels Globus d'Or [llegir la notícia al Periódico edició digital]. I en el paroxisme de les ones alfa, beta i gamma del meu cervell, vaig veure com finalment aquestes beneïdes eleccions es decidien a Hollywood, en la cerimònia d'entrega dels premis de l'Acadèmia, els Òscars, amb Hillary Clinton rebent entre llàgrimes i visques a la Mare de Déu de Cuenca la nominació demòcrata. I declarant en el seu speech seguidament que no només dedicava el pemi a la gent del nou estat independent del Kosovo, sinó a tots els ciutadans dels nous estats d'europa, i recitava, Escòcia, i el País Basc, i Flandes, i finalitzava somrient, i les amigues catalanes.
Aquest matí, acabat de llevar, encara ressonava Morning Glory.
Nota als lectors de Blog polític: per a un anàlisi més seriós podeu llegir els magnífics blogs colaboratius "America Decideix", el ja mencionat Blog d'en Netoratón o el recentment descobert ( per la meva banda, és clar) "Matérias Grises".
Vaig somiar en candidats americans a les eleccions europees. La gent els mirava com qui es mira un espectacle del Cirque du Soleil, fent volteretes i malabars amb el nas, apareixent del no res, desapareixent quan no se'ls esperava. Al final, però, l'espectacle acabava en un fos a negre i la gent mirant-se les butxaques.
I vaig veure en les boires de la inconsciència, la imatge del sindicat d'escriptors i guionistes d'Amèrica obligant a tancar la paradeta a tots els centres d'anàlisi política, per manca de guions, de la mateixa manera que han aconseguit la suspensió de la gala dels Globus d'Or [llegir la notícia al Periódico edició digital]. I en el paroxisme de les ones alfa, beta i gamma del meu cervell, vaig veure com finalment aquestes beneïdes eleccions es decidien a Hollywood, en la cerimònia d'entrega dels premis de l'Acadèmia, els Òscars, amb Hillary Clinton rebent entre llàgrimes i visques a la Mare de Déu de Cuenca la nominació demòcrata. I declarant en el seu speech seguidament que no només dedicava el pemi a la gent del nou estat independent del Kosovo, sinó a tots els ciutadans dels nous estats d'europa, i recitava, Escòcia, i el País Basc, i Flandes, i finalitzava somrient, i les amigues catalanes.
Aquest matí, acabat de llevar, encara ressonava Morning Glory.
Nota als lectors de Blog polític: per a un anàlisi més seriós podeu llegir els magnífics blogs colaboratius "America Decideix", el ja mencionat Blog d'en Netoratón o el recentment descobert ( per la meva banda, és clar) "Matérias Grises".
1 comentaris:
Bon dia!!!!
Com per refiar-se'n de les enquestes...ja és vist que als EEUU les "lagrimas de cocodrilo" obren miracles!!!!
Ja veig, també, que fas com jo com quan segueixo les Cerimonies dels Oscars per la tele...aguantant la matinada....si és que America enganxa...
Ja vincccccccc
Publica un comentari a l'entrada