Federalisme amb guionet

Article publicat a La Catalunya Realista.

El PSC-PSOE són moltes coses. És el PSC, és el PSOE i és el guionet enmig. Per simplificar-ho podríem dir que el PSC són els catalanistes federalistes, els PSOE són els capitans baix-llobregatins ( tot i que també n'hi ha una mica a tot arreu de la corona metropolitana) i el guionet són els que els uneixen, i un dia poden dir una cosa i l'altre una altra. En teoria la missió històrica del PSC ha estat influïr en el PSOE per a que es convertís al federalisme postmodern (o al clàssic, que pel cas ve a ser el mateix) aprofitant la posició de força que li confereix el ser el primer (a estones) dels dos partits de l'establishment català. Però gràcies als guionets, aquesta missió històrica pot convertir-se tant en una prioritat absoluta, com en un “no-em-malinterpreti-que-jo-mai-he-dit-que...”. En aquest sentit, la reina del guionet és sens dubte la candidata i ministra de vivenda en funcions Carme Chacón.

El federalisme guionet en realitat és bastant pobre, tan en resultats com en conceptualització teòrica. Algunes de les declaracions, actituds i textos de la candidata Chacón reflexen una concepció absolutament centralista i increïblement maldisfressades de “federalisme”. Per exemple, quan l'ara candidata Chacón encara era Ministra de Vivenda full time feia declaracions com aquesta:

(La ministra Carmen Chacón) va subratllar que, al marge dels colors polítics, les administracions han de cooperar, i es va mostrar convençuda que les institucions autonòmiques completaran les ajudes del govern espanyol, ja que el problema de l'habitatge és diferent a cada territori.

Oh i tant que han de cooperar les administracions, només faltaria. Però, quina mena de federalisme és aquest que fa que el govern central decideixi, i les “autonomies“ (perdoneu se m'escapa el riure federal) complementin les ajudes. Això de les competències en estats federals de debò és alguna cosa més que el govern central decideixi i els altres nivells de govern acatin i complementin. D'això se'n diu, purament i simple, “centralisme bien entendido”.

És llavors que llegeixes als federalistes de veritat, com en Jordi Font, al seu article Catalunya, en casa ajena?:

Pero España deberá darse prisa en la construcción de un consenso suficiente sobre el modelo de Estado, que deberá incluir a la nación catalana y ejercer de “Estado catalán” en la proporción debida.

i et venen temptacions de preguntar: i el guionet què en pensa del “Estado Catalán”?