Contra la crítica per la crítica.



Ahir mateix a la conferència de n'Alfons López Tena a Brusel.les, i abans d'ahir nit al sopar del que vam poder gaudir una vintena de catalanes i catalans de Brussel.les vaig escoltar un dels relats crítics sobre la situació política i social catalana més ben travats i explicats. Contundència en les anàlisis i crítica a parts iguals a la situació a la que ens aboca no tenir estructures d'Estat i a una classe política que no està ben preparada per afrontar el repte de avançar cap a un procés de construcció estatal. A Edimburg, amb el company Xavier Solano vaig tenir una sensació semblant. Les audiències tenen set de crítica, i s'hi deleixen, però compte, només així no s'avança.

Puc estar d'acord que falta ambició, o almenys un reflex d'aquesta ambició nacional en la política del dia a dia. Les competències -la manca de competències més aviat- i la ficció de l'autonomia que vivim faria més necessaria que mai, segons López Tena, un canvi en els grans objectius de país. Hi puc estar d'acord, però aquest discurs i aquesta anàlisi el porta fent Esquerra de fa temps, i s'hauria de reconèixer que és gràcies a Esquerra que s'està tornant hegemònic en el catalanisme. Ambició, rigor, futurs amb perspectives, relacions d'igual a igual amb els actors que interactuen amb el país, hi estem d'acord tots.

Ara però, i com comentavem a la sortida dels actes, la crítica, la descripció detallada i de vegades potser massa anecdòtica de la realitat catalana, totes soles no representen un revulsiu. Qualsevol ciutadà pot veure que hi ha un dèficit en les competències de la Generalitat i en el seu finançament. Que hi ha disfuncions entre els diferents nivells de l'administració i que hi ha un perfil baix en la direcció política del país. Però no n'hi ha prou amb assenyalar amb el dit. Què hi podem fer?

Personalment crec que s'ha d'actuar políticament per canviar-ho. No només, però, perquè això requereix d'un compromís personal molt especial i que no s'agafa a la babalà. És per aixó que milito a Esquerra Republicana perquè és l'instrument, el millor, per no només detectar les mancances, sinó actuar-hi, positivar-ho. Ara ho fem des del govern de la Generalitat, amb totes les limitacions i errors del món, però sense defallir, i amb voluntat ferma d'avançar. Si deixem de veure en la crítica un campi-qui-pugui d'acusacions personals, tàctica electoral curt-terminista, i galindaines politiques vàries resumides en el tristament extès "i-tu-més" polític, aquesta crítica serà útil. Si no, simplement serà un esglaó més cap a la masmorra masoquista nacional, i tampoc cal.

3 comments:

Anonymous said...

Bona critica de la critica per la critica. Bromes a banda, tens rao. Assumeixo la meva part de culpa. T'haig de dir, pero, que tambe hi veig una necessitat de catarsi, en certes actituds. I per no generalitzar, parlo per mi: que encara hi hagi reticencia a reconeixer errors garrafals, certs excessos de superbia per part d'alguns liders d'ERC han deixat molt poc espai per a la rao deliberativa dins el nacionalisme. Fotre's els plats pel cap de ben segur que no es cap solucio; pero cal veure gestos per part de tothom. I aixo t'ho diu un que esta en el nacionalisme civil, no politic. Pels que estan a l'altra branca del nacionalisme politic, entenc que encara se'ls faci mes costa amunt. Tampoc no ho comparteixo; pero ho entenc. Crec, Jordi, que potser t'hauras de sentir dir coses que no et correspondria de sentir, i em sabria greu que t'ofenguessin; especialment a tu. Enten, pero, que certa catarsi la veig del tot necessaria. Salut!!

Marti Adroher

Jordi Eduard said...

Martí,

critico per criticar, ben cert ;)). En tot cas sóc tan inconscient que encara escolto les crítiques i m'autoimposo positivitzar-les, és a dir, díficilment m'ofenen, més aviat em desperten. Ara, catarsi, jo no la crec necessaria ara mateix si no volem perdre bous i esquelles.Les catarsis es produeixen en moments històrics ben concrets, que ara no veig, a pesar de les mancances que tots observem.

Ara, tampoc sóc partidari del qui dia passa any empeny. S'ha d'avançar, però amb unes bases que crec s'han construït bé.

Seguim parlant!!

Anonymous said...

Jo crec que el moment historic es greu, al si del nacionalisme.

En tot cas, et cito a parlar-ne aquest cap de setmana amb cerveses...

M