El camí que recomença.



Durant dies i dies he tingut l'escriptura abandonada i l'oralitat a flor de llavis. I és clar, l'oralitat, encara (encara) no està plenament integrada a la vida 2.0. I tantes hores de xerrera donen per a reflexions a milions, que per desgràcia encara no he pogut abocar com caldria a la pantalla. De moment una petita reflexió, a mode d'aforisme fusterià com ja han fet altres companyes de partit com l'Anna Simó [blog]:

No es jutja el què es diu, sinó qui ho diu.



1 comentaris:

Jordi Aranda ha dit...

quedes agregat Perales!!