En català, l'adjectiu honest no només significa ser sincer, actuar d'acord amb les pròpies conviccions o coneixements sinó que també vol dir ser raonable, moderat. Sempre he intentat actuar amb honestedat, ambdues definicions, i més en processos electorals, perquè la honestedat és la primera virtud cívica, i la que hauria de definir més als representants polítics.
En mandarí honestedat, 诚 实 (chéng shí) té unes connotacions filosòfiques (i per tant polítiques) molt arrelades en la cultura del mandarinat xinès, i profusament estudiat en el cànon confucià, que per raons de desconeixement no enumenaré. Però si que té unes conseqüències que encara són visibles en les societats influïdes pel confucianisme, com per exemple considerar molt inadequat, brusc, maleducat, posicionar-se clarament en una argumentació si es tenen dubtes raonables, o desconeixement o manca suficient d'informació. És per això, que de vegades les negociacions amb xinesos de vegades semblen trobades de desconfiats on no s'acaba mai de treure l'aigua clara.
L'honestedat, en aquest sentit, no té res a veure amb ser sincer o no, en el sentit de dir mentides o veritats. Té a veure amb reconèixer primer les pròpies mancances, i després actuar en conseqüència, assumint el què es pot fer i el què no. Aplicat al procés electoral que vivim a Esquerra, per posar algún "però" en un procés que trobo no només important sinó exemplar, crec que una de les virtuts que he trobat a faltar és una mica d'honestedat, per part d'algunes candidatures més que per altres. He trobat a faltar no només l'honestedat catalana, ser una mica més raonables, moderats, sinó també la virtut confuciana d'assumir l'anàlisi més enllà de la superficialitat, la reflexió mesurada, assumir el dubte, les debilitats i d'aquí, construïr. És un moment ideal, el moment congressual per fer aquest exercici i potser no s'ha fet del tot.
Entre postures porugues, com les de la candidatura que més em convenç, Gent d'Esquerra (per no afrontar abans problemes de comunicació bàsics) maximalistes, com la de la candidatura que menys em convenç, la d'en Carretero i Reagrupament (continuo pensant, com bé indica en Roc Armenter al seu post "Sobre ERC" que no acaben d'oferir una alternativa del tot definida del què ens espera al futur si triomfa la seva candidatura, més enllà de dir que tot canviarà i tornarem a ser el què erem, si algú sap el què vol dir això), impròpies com les d'Erc Futur ( amb acusacions completament incomprensibles, i projectes que realment se'm fa díficil de valorar si vull ser honest) i oportunistes d'Esquerra Independentista ( que a pesar de la solidesa intel·lectual de l'admirat Lluís Pérez, crec que ens ha ofert una campanya basada en el cop de notícia irreflexiva, precisament del què tant s'ha acusat Esquerra) hem perdut una oportunitat de mostrar-nos, honestament, a la societat, com el partit que som.
Per sort, optimista de mena, crec que som gent prfundament honesta, tota la que formem Esquerra, i que en som conscients. Esperem doncs, al dia 15 de juny, per seguir avançant. Jo, al menys, ho penso fer.
L'honestedat, en aquest sentit, no té res a veure amb ser sincer o no, en el sentit de dir mentides o veritats. Té a veure amb reconèixer primer les pròpies mancances, i després actuar en conseqüència, assumint el què es pot fer i el què no. Aplicat al procés electoral que vivim a Esquerra, per posar algún "però" en un procés que trobo no només important sinó exemplar, crec que una de les virtuts que he trobat a faltar és una mica d'honestedat, per part d'algunes candidatures més que per altres. He trobat a faltar no només l'honestedat catalana, ser una mica més raonables, moderats, sinó també la virtut confuciana d'assumir l'anàlisi més enllà de la superficialitat, la reflexió mesurada, assumir el dubte, les debilitats i d'aquí, construïr. És un moment ideal, el moment congressual per fer aquest exercici i potser no s'ha fet del tot.
Entre postures porugues, com les de la candidatura que més em convenç, Gent d'Esquerra (per no afrontar abans problemes de comunicació bàsics) maximalistes, com la de la candidatura que menys em convenç, la d'en Carretero i Reagrupament (continuo pensant, com bé indica en Roc Armenter al seu post "Sobre ERC" que no acaben d'oferir una alternativa del tot definida del què ens espera al futur si triomfa la seva candidatura, més enllà de dir que tot canviarà i tornarem a ser el què erem, si algú sap el què vol dir això), impròpies com les d'Erc Futur ( amb acusacions completament incomprensibles, i projectes que realment se'm fa díficil de valorar si vull ser honest) i oportunistes d'Esquerra Independentista ( que a pesar de la solidesa intel·lectual de l'admirat Lluís Pérez, crec que ens ha ofert una campanya basada en el cop de notícia irreflexiva, precisament del què tant s'ha acusat Esquerra) hem perdut una oportunitat de mostrar-nos, honestament, a la societat, com el partit que som.
Per sort, optimista de mena, crec que som gent prfundament honesta, tota la que formem Esquerra, i que en som conscients. Esperem doncs, al dia 15 de juny, per seguir avançant. Jo, al menys, ho penso fer.
7 comentaris:
Sempre tan honest...
Crec que demanes una mica massa: quan va ser l'ultima vegada que vas veure una campanya honesta? (Per ambdues definicions...)
Jo crec que el que ha embrutat tot plegat una mica ha estat la falta de transparencia, que ha generat moltissimes acusacions creuades, algunes de realment greu. Per exemple, el tema submarins.
Ara, jo tambe vull ser optimista, i pensar que guanyi qui guanyi sera capac, d'aprofitar l'"experiencia" de GE i l'empenta de Rcat. Espero que no s'hagin trencat els lligams---llegint alguns altres blogs hom pensaria que la meitat d'ERC no es dirigira la paraula en cinc anys.
Avui, he dedicat part del meu temps en caminar de blog en blog. Sí, he trobat coses molt interessants pel camí. Una definició de "honestedat" n'és una. Gràcies per inserir la definició de la paraula abans de no-aplicar-la a moltes de les candidatures aquí esmentades, d'aquesta manera he pogut entendre (bonament) el text. Que les teves paraules tinguin raó de ser i siguem tots una mica més honestos.
Roc,
Tens raó, però jo ( cada dia més confucià) essent conscient que no s'hi arribarà mai a la perfecció, aspiro a una cosa pública, a una república amb virtuts cíviques ben definides i que siguin les guies d'actuacion dels servidors públics, i una de les principals és l'honestedat. Ingenuïtat jeffersioniana, ho sé. La falta de transparència és sens dubte una de les taques importants del procés, i que s'hauria de resoldre en el futur, explicant també més clarament el perquè de cada decisió.
Em sap greu que no hagis pogut veure i viure el procés, però a les reunions, a les assemblees, fins i tot als debats no hi ha hagut ni bilis, ni males cares, ni deixar-nos de parlar uns a altres (bé, sempre hi ha excepcions a cada casa, això és clar). Potser és la hipocresia, però jo he trobat sincerament, a tots els companys il·lusionats més que rabiosos. Ja veurem després del congrés.
Una abraçada.
Les eleccions d'ERC: panorama electoral
http://votant.blogspot.com
Jordi,
Em sorpren que diguis que has vist els companys més il·lusionats que rabiosos, perquè vist des de fora (però de prop), m'he endut la impressió contrària. En tot cas, espero que tinguis raó perquè comparteixo la teva postura. Felicitats pel post!
Jo no votaria com a president del meu partit algú sense estudis i sense ofici. És a dir mai votaria ni a Pugicercós ni a Benach, que només han viscut de la política al llarg de la seva vida a diferència d'un metge com Carretero que ha tret repetides majories absolutes a Puigcerdà, o sigui que Carretero no només és competent i inteligent sinó que a més és estimat al seu poble i sap què és la democràcia.
Guillem,
Si, és el que més critico, que llegeixes els diaris, escoltes les ràdios, veus les teles i la impressió que tens es que estem a punt de matar-nos entre nosaltres. En canvi, vaig al congrés de la Federació Comarcal al Vallès Oriental on segons la premsa ens havíem de matar, i només trobo ganes d'anar més endavant, i il·lusió. Doncs, no sé... hi haurà de tot, suposo.
En qualsevol cas, el més important serà el dia després, i és aquí on hi estic abocant totes les il·lusions!
Gràcies!
Publica un comentari a l'entrada