Jo pacto, tu pactes, ell pacta. Contres.

És curiós que després del telenotícies i el 30 minuts d'avui ( realment esgarrifós, tot això del crèdits a les capes més desafavorides de la societat nordamericana) m'aparegui a la pantalla de la tele "Gangs of New York", aquesta recreació històrica entre "nativistes" i "immigrants" al Nova York d'abans i durant la guerra de secessió americana. Aquesta baralla caïnita amb grans desafiaments mutus que es veu al principi de la peli no sé perquè em recorda el que sentirem i ja estem sentint a dir aquests dies.

Segueixo ara amb els contres del nou pacte per constituir un govern nacional i d'esquerres.

- Les bases del pacte són desconegudes. No ho seràn per molt temps, però s'han i s'hauran d'explicar molt bé. No es pot fer un pacte poc ambiciós nacionalment i social. No només perquè llavors no seria explicable, sinó perquè seria inútil.

- El PSC té molt poder. Sens dubte el poder municipal, comunicatiu i financer de CiU no és menor, però el del PSC és molt important. Barcelona, les grans ciutats del cinturó, les capitals de vegueria, les diputacions. I no només això, grups econòmics, i mitjans de comunicació, fortament "influïts" pel PSC-PSOE. Aquests grups han pressionat en contra d'un pacte amb Esquerra, i poden dificultar la labor al govern, carregant les tintes contra Esquerra o fent campanyes de desprestigi encobertes o obertes. No m'importaria que carreguessin contra Esquerra si la feina feta al govern fos dolenta, però aquests grups no ho fan per això, ho fan per la ideologia independentista dels republicans. I a la mínima els interessa desprestigiar-nos, ja ho hem comprovat. S'hauria de lluitar des del govern contra aquestes temptacions acusadores de fer un govern de bons i dolents com ja s'ha fet aquesta proppassada legislatura? No serà massa esgotador ? I al mateix temps, com es pot limitar el poder del PSC, i la seva capacitat d'influència si li donem tot aquest poder? Quins mecanismes de contrapoder s'han previst? El projecte d'Esquerra és crear una alternativa. El sobiranisme no és l'objectiu, sinó el nostre camí. Els nostres electors han d'entendre això. No desapareixerem quan s'aconsegueixi la independència, això és molt clar, pero això no obsta perquè el sobiranisme sigui el nostre camí. Com es conjuga això amb l'apatia nacional, de vegades franca antipatia, del PSC? Com es conjuga fer president a en Montilla amb les mostres d'alegria socialistes quan es va fer fora del govern a Esquerra Republicana ?

- Crec necessaria una renovació democràtica. L'abstencionisme i els vots en blanc i nuls són molt preocupants. No son una anècdota. Es pot fer alguna cosa des del govern per canviar aquesta tendència, aquest allunyament, aquesta animadversió cap a la classe política? Es permet la renovació la vida política fent aquest govern? Amb quins mecanismes si l'Estatut ja veieu que ha acabat amb qualsevol escletxa de renovació? Quant de temps haurem d'esperar per a veure una llei electoral amb cara i ulls, un canvi en el finançament municipal, mecanismes de relació directa entre poders públics i ciutadania? S'ha pensat en tot això o només en la gestió pura i dura de les competències que el nou Estatut graciosament ens otorga ?

- El PSOE. Com ja he dit, la política madrilenya, espanyola en definitiva m'importa poc, molt poc, per ser sincers, però al PSC no. El PSC viu obsessionat amb la política espanyola, de fet és aquest el seu camí ideològic, com fer encaixar Catalunya dins Espanya. Jo crec que aquest encaix són esforços perduts. Però el PSC té una altra obsessió: quedar bé amb el PSOE, que són els que els preparen, financen i legitimen. Quina influència té el PSOE en un nou govern catalanista i d'esquerres ? Ens podrà CiU tonrar a tirar en cara que en Zapatero és al balcó de la Generalitat quan es proclami el nou president de la Generalitat ?

Les meves contres són de dubte davant el marge de maniobra del què disposarem en aquest nou tripartit. No haurem acomplert cap objectiu si el nostre marge de maniobra s'ha de veure frenat, limitat, llimat i desgastat pel centralisme. És evident que no farem independentistes de la nit al dia una gent que creuen que ser català és necessariament compatible amb ser espanyol. Però em fa molta por, i ho exposo públicament, que l'obsessió del PSC per la política espanyola ens acabi obligant a girar els ulls cada cop cap a Madrid intentant veure un gest d'aprovació o assentiment. El fet que el PSOE hagi donat llibertat ( que ja és gros això de "donar llibertat") d'acció al PSC, és només per a la investidura o per a tota la legislatura?

En tot cas, visca la terra!