Vacances en dos trossos

Vacances, primera part. Hi ha tants noms, tants riures, tantes paraules. Definitivament, sóc persona d'estiu.

- Des de l'avió, el canal.La ciutat, inmensa, feliç. Dies que t'omplen de veritat. Reflexions.

The air was dark above Gravesend, and farther back still seemed condensed into a mournful gloom, brooding motionless over the biggest, and the greatest, town on earth


-Pizzes, riures, borratxes de Cocacola, mirant fixament els 30 als ulls. Us estimo.



-Santiago, Festigal, Dia da Patria, una, dues, tres, cent nacions en marxa.



-Festa major, Bon Rotllo, altre cop a casa, torna, si-et-plau, molt aviat!



3 comentaris:

Anònim ha dit...

si, si torna aviat!!!! ep!!!

i ha fer els 30 que hauràs d'encarar i mirar fixament!!!

luv u

N ha dit...

And suddenly, one man lose his girlfriend under the streets of the biggest and greatest city in the world. Be careful my friend!

Una abraçada company!

Per cert, bonica foto...vaig oblidar-em de retratar la portada del llibre de poemes laboristes. A veure quan en fas un post!

Jordi Eduard ha dit...

Ben aviadet, no pateixis!!! Mua!


Ai, m'havia oblidat del petit detall de la pèrdua... jejeje. No sé si igualaré l'art que tens per fer fotos de llibres, però ho intento i te l'envio. Una portada impagable je.

Moltes abraçades des de l'ofi de Brusel.les!