Estimem Espanya.



Dues reflexions d'aquelles que de tant òbvies fan donar ganes de convertir-se en oracle polític i que he llegit els últims dies:

"Si Catalunya no és independent és perquè els catalans no ho volen".
Miquel Iceta

“Hem d’agafar el tema amb tranquil·litat. Fa cent anys l’estratègia clara del catalanisme era enfrontar bàsicament els nacionalistes i els no nacionalistes. Avui, la majoria dels ciutadans i ciutadanes dels Països Catalans estimen Espanya. Això és una realitat. I ens equivoquem si apostem per l’enfrontament”.
Xavier Vendrell

Òbvies, eh? I ben certes. Cada dia més crec que són aquestes les premises bàsiques de les que hem de partir per arribar a construïr l'independentisme hegemònic: oferir cooperació a Espanya, que no vol dir seguidisme cec i obtús. Cooperació també vol dir oferir alternatives, actuar en positiu i fer pedagogia de la necesitat de tenir (almenys) tres estats ibèrics a la Unió Europea. Necessitat de contruïr sinergies, no confrontacions estúpides i que no porten enlloc. El bloc Ibèric i el Mediterrani, amb igualtat de condicions en un consell europeu, tal i com funciona avui la Unió tindria més pes si s'hi afegeixen veus com la catalana, que oferissin solucions, connexions i futur de creixement també al sud del nostre veritable projecte polític de futur, Europa.

Necessitem un estat propi a Europa, també, per ajudar i reforçar els nostres veïns espanyols i portuguesos.

2 comentaris:

Enric I. Canela ha dit...

Molt ben trobades les cites. Certament tots dos tenen raó. Els catalans no hem fet res per aconseguir la independència i Espanya "tira".
Les raons dels independentistes, com he dit sovint, han d'anar carregades de lògica social i econòmica en l'àmbit europeu. Indpendents viuríem millor. Una firmació que hem de fer que se la cregui la majoria.

Jordi Eduard ha dit...

Molt d'acord, Enric, però des del meu punt de vista, perquè s'ho cregui la majoria els independentistes hauríem d'evitar una retòrica d'enfrontament, i oferir, no el lideratge d'Espanya (qui som nosaltres per dir als espanyols com han de ser!) sinó un projecte de cooperació en la construcció europea ( i no de competència). Aquesta crec seria la única manera de fer veure a la nostra gent la prosperitat que representaria tenir un Estat propi a Europa sense atacar directament la identitat de moltíssims catalans.

Gràcies pel comentari!